dimarts, 25 de setembre del 2007

New York, tres setmanes

Fa tres setmanes que sóc a New York i encara no em trobo completament instal.lat. He de fer papers sobre l'assegurança mèdica, demanar targeta de credit al banc, insal.lar el nou ordinador de la feina, més papers, posar internet a casa, etc etc Sembla com si en aquestes tres setmanes no hagués fet res d'investigació. I com que més o menys es veritat, em trobo cada cop amb més (auto) pressió psicològica per començar a fer calculs i que almenys es vegi un treball "in progress".La situació però tampoc és tant greu, tenint en compte que dissabte vaig venir a la faina amb el jefe i vam estar treballant més de quatre hores, però bueno.

Diumenge vaig anar al IKEA i vaig comprar una taula i quatre cadires (dos plegables que les tinc guardades a l'armari).Portar des de l'IKEA amb bus i després amb taxi els paquets va ser tota una aventura. Un cop a Manhattan (l'IKEA es a New Jersey, un altre estat) no aconseguia parar cap taxi. I un cop aconseguit gràcies a un paio negre que em va ajudar a canvi d'uns quants dolars, els paquets no cabien al maleter! Al final vam posar el paquet principal als seients de darrere i jo vaig anar al davant. Muntar la taula m'ha costat dos dies, perquè primer tenia un tornavis petit i costava massa cargolar els claus. Bé, aqui teniu una foto de la taula, que a més s'amplia i caben 6 persones per quan em vingeu a veure!



Finalment, aprofito per agraïr-vos els vostres comentaris al blog. Tots m'han fet molta il·lusió.

Marc

2 comentaris:

Anònim ha dit...

me gusta la mesa! animo Marc, es un rollete hasta que estes totalmente instalado. Date tiempo que no llevas ni un mes!
Yo cuando llegue a Barcelona tambien tuve una aventuta parecida en el IKEA que esta en la estacion de Fondo. Se me ocurrio ir con las cosas hasta mi casa en autobus, tuve que cojer no se cuantos, con vasos de cristal incluidos y casi me muero..

Anònim ha dit...

Ei!
Mola la taula. La veritat és que això d'instal·lar-se en un lloc no és fàcil, pren-t'ho amb calma i no t'agobiïs per la feina que segur que entenen la teva situació ( i sinó que s'hi posin fulles!)
Una abraçada molt gran i...ens veiem al sopar del dia 5 a casa l'Humberto,no? jo arribaré cap a les 23h, espero que encara que arribi tard ens podrem veure!