Aqui us poso unes fotos del meu estudi, que està a dos blocs comptats del despatx de la feina. El primer dia, quan vaig entrar estava bastant brut, però després d'una neteja i de posar-hi un llit, una taula, una tele, una cadira i una alfombreta (tot gentilesa i regal del meu jefe de la feina) queda molt mes acollidor. Em sembla que a les fotos es veu més gran del que realment és, però en tot cas això ja ho descobrireu quan vingueu a visitar-me :-)
Dissabte vaig anar a comprar menjar, i ahir, després de missa, vaig anar a comprar estris de cuina: paella, gots, coberts..., aixi que ara ja puc començar a sentir-me com a casa. Per cert, la missa està bastant bé aqui, sobretot m'agraden els cants i el combregar amb el pa i el vi.
Com a cosa negativa us diré que el water no parava de rajar i vaig haver de cridar un tècnic per arreglar-ho. De fet en van venir tres fins que van decidir canviar l'aparell que controla el flux de l'aigua. També com a negatiu, la burocracia administrativa: m'he de fer un numero de la seguretat social per poder firmar el contracte i resulta que encara no apareixo als ordinadors de l'estat! I pot tardar setmanes! Bé, ja veurem com acaba.
I per ultim, només dir-vos que avui m'he estrenat fent un seminari aqui a la universitat. M'ho va demanar dijous la jefa del meu jefe, i és clar, no li vaig poder dir que no. Ha anat bastant bé tot i que algunes preguntes no les he pogut respondre. Tot i així estic molt content perquè l'exposició ha estat ben feta i semblaven tots molt interssats.
Bé, fins aquí les notícies de ny,
Marc
5 comentaris:
m'agrada aquesta manera de comunicar-nos.
així anirem sabent de la teva experiència
petons
montse
Ei, ja veig que vaigis on vagis aconsegueixes fer i desfer sense morir en l'intent. Està bé que les coses ja et rutllin de forma encaminada. Però amb els Yankis ja se sap, estan sonats.
Jo estic liat amb el piset, ja t'enviaré alguna foto del menjador quan acabi...d'aquí un més jejeje
En cristià tornar a començar sempre és camí de benaurança. No moguts per neguit o ganes de canvi per novetat, es que ens empeny l'Esperit que ens fa viure en dinamica de provisionalitat -expressiò tant estimada del Gmà. Roger de Taizè-. Marc els qui et recordem et sentim proper, i ara que ens has obert les portes de casa teva, encara més, malgrat no hi cabrem pas tots!!!!....
Vinga que tot vagi bé, donem-ne gracies a Déu i sobretot preguem junts beneïnt-lo en tot moment. Josep Joan
Ei guapo, jo ja recuperada del get-lag de NY. Ei vaig passar pel costat de la teva facultat i vaig dinar per la zona en un cafè europeu, no se si et sona. NY és genial, jo crec que d'aquí poc temps et tornarem a fer una visita i així podré veure el teu apartamentet, per les fotos sembla molt acollidor i lluinós i realment sembla més gran del que expliques.
Molts petons
Emma
Ei!
Fins avui que no he visitat el teu blog.
Pinta guai, m'agrada!
Ja tinc ganes de llegir el teu proper comentari!
Una abraçada des de Montmeló!
Publica un comentari a l'entrada