dimecres, 27 de febrer del 2008

Traduccions, signes profètics i els calçotets del Sr Jeremies

Un dia el Sr Jeremies, profeta de Déu, que havia d'explicar una cosa realment important a la gent de Judà, es va comprar nous uns calcotets de lli, els va portar durant un temps i després els va enterrar a la vora del riu Eufrates. Passats molts dies, Jeremies va tornar a buscar-los i els va trobar tots podrits. Llavors va poder explicar al poble de Judà que la relació que Déu volia tenir amb ells havia de ser tan íntima com la dels calçotets amb l'home. El poble de Judà però, s'havia allunyat d'Ell, amb la qual cosa acabarà no sent bo per a res. No us sembla magnífic! A vegades, quan les paraules no les escolta ningú, perquè estan gastades i gastades o perquè hi ha crispació un bon gest profètic, pot parlar alt i clar.

Aquest exemple del profeta Jeremies me l'he trobat al blog de maggi dawn, theology live and faith in UK, i he pensat, carai, no me'n recordo que Jeremies fos tant radical. Vaig a la bíblia i em trobo que Déu li diu que es compri un cenyidor, enlloc d'uns calcotets. Carai, aquesta Maggi, no haurà exagerat? Doncs no!! He anat al grec de la versió LXX i d'aqui a wikipedia a veure quina peça de roba es referia la paraula corresponent. Resulta que es una peça de roba no molt gran, com un davantalet, normalment no tancat per darrere, que tapa les parts íntimes de les persones. Cenyidor, a part de no apareixer a l'Enciclopèda catalana sembla més un cinturó que aniria per fora de la roba, mentre que encara que en part la peça es lliga i té com un cinturó, em sembla molt més indicat fer correpondre la peça als actuals calçotets. Bravo Maggi!

Els traductors tenen molt de pudor a vegades d'escandalitzar l'audiència, un exemple més clàssic seria quan Pau diu: "per ell [Jesucrist] m'he avingut a perdre-ho tot i a considera-ho escòria" (Fil 3,8). En realitat enllòc d'escòria (subproducte no metàl.lic que s'obté....) hauria de dir merda. Segurament els traductors ja fan bé de no posar la paraula orignial, però almentys podrien indicar-ho al peu de pàgina no?

dijous, 21 de febrer del 2008

Avui poemes

Hola avui us poso dos poemes.

El primer poema el podeu trobar aqui. Les valls d'Àneu.
Un poema per recordar terres catalanes i per anar més enllà.

El segon poema el podeu trobar aquí. Comentaris d'Estil, entre poetes. . Qui fa un petó a qui en el poema?

dissabte, 16 de febrer del 2008

L'ambaixador d'Andorra

Vist el clam popular del Chumi i l'Emma (gràcies guapos per participar al blog, a veure si d'altra gent s'anima!!!) us explicaré com vaig coneixer l'ambaixador d'Andorra. Tot va començar a l'avió de tornada a Nova York. Seient 25, m'assec. Estic a la fila de dos seients al cantó del passadis. La finestra li toca a un noi prou guapo. Parlem. Es diu Andreu i és d'Andorra, 28 anys. Mira, com jo! Seria maco fer-se un amic a l'avió, penso. I té una conversa agradable. Viu a NY des de setembre (mira, com jo!) i treballa a l'ambaixada d'Andorra. Carai, que bo això de ser diplomàtic. Tècnicament pots matar algú i no et poden jutjar, curiós eh?, Suposo que el que fan és tornar-te al teu país i mirar que et jutgin allà. Però no us preocupeu, que els andorrans són molt pacífics.

Descobreixo que Andorra té 4 ambaixades: Madrid, Paris, Brusel.les (Europa) i Nova York (ONU). L'ambaixador de Nova York s'encarrega de les relacions a l'ONU i dels Andorrans a USA, Canadà i Mèxic. Un dia d'aquests he d'anar a l'ambaixada d'Andorra i així veure la seu de les Nacions Unides. Estaria bé.

Fins ara us he dit com he conegut l'Andreu, però l'Andreu no és l'ambaixador. Una setmana després de tornar, ens truquem per quedar i m'apunto a sortir de festa amb ell i el Sr ambaixador. Resulta que el lloc que han triat per a sortir és al costat de casa meva! (això em sembla que demostra que estic en un lloc ben interessant). Anem a sopar doncs i després venen uns amics seus i un amic meu de Nova York que t'ambé s'afegeix i anem tots a un pub musical. La veritat és que va ser divertit.

No se si això ha apagat prou la vostra curiositat, espero que una mica sí.

Per altra banda, pels que no ho sabíeu m'he apuntat a un Master en Teologia en anglès i ara estic aprenent grec per llegir l'evangeli en la llengua original. M'he comprar un munt de llibres de grec (mes de set) així que la cosa va amb sèrio. Un detall, si us heu fixat en un lateral del bloc on diu "la bona notícia del dia" hi apareixen unes lletres rares. Es tracta cada dia, d'uns versets diferents del Nou Testament en grec. Podeu clicar i us porta a una pàgina on pots trobar-los tots.

Bé, una abraçada,
Marc

dissabte, 9 de febrer del 2008

En defensa de Rowan Williams

Haureu sentit el regombori que ultimament s'ha creat a partir de la conferencia sobre dret civil i religiós que va fer l'Arquebisbe de Canterbury, Rowan Williams. Certament, cada dia és més increible la capacitat de la premsa per crear malentesos i titulars inapropiats, la qual capacitat és - segons Benjamin Myers, de qui copio el segon paragraf d'aquest post- només comparable a l'espectacular ignorància dels polítics sobre jurisprudència. Resumint, millor que abans de criticar algú us llegiu el que realment ha dit! Podeu trobar la conferncia de Williams aqui Està amb un anglès molt complicat. Us recomano però moltissim una explicació de la seva confereència:
aquí. També està amb anglès no elemental però bastant més fàcil d'entendre les idees.

"Honestament, crec que el gran problema de l'Arquebisbe es simplement que és molt mes llest [i cultivat] que qualsevol altra persona de l'Esglesia, i obviament, infinitament més llest que els pobrets dels mitjans de comunicació, els quals no tenen i la més mínima idea del que de fet esta parlant. El resultat és aquest colpidor espectacle de malentesos. La conferencia de Rowan Williams es densa, completament informada, amb molts matisos per reflexionar (preparada per una audiència de juristes i advocats) i parla sobre la complexa relació entre la llei, la ciutadania i la identitat religiosa de les comunitats."

He llegit la conferència i l'he trobat molt interessant. De fet Rowans segurament és un dels grans intel.lectuals i teòlegs d'avui en dia. Però és clar, pensar no està de moda últimament, sobretot perquè es més dificil i menys divertit que fer un linxament o fer-se el indignat moralment.

Una abraçada,
Marc

divendres, 1 de febrer del 2008

Eleccions 2008

Us envio una abraçada a tots i totes. Ja sabeu que aqui a Estats Units d'Amèrica les eleccions primàries pels candidats a presentar-se per president del pais estan molt interessants. Obama o Clinton? Suposo que es decidirà el dimarts que vé, el superdimarts on molts estats escullen els seus delegats, que al seu torn escolliran els candidats a les eleccions. Em sembla que el dimarts miraré d'acompanyar un noi que conec que anira a votar a les primaries, la idea es veure tot el sarau "in situ".

Avui però us vull parlar de les eleccions 2008 a ESPANYA. Jo sempre he pensat que votar a part de ser un dret és un deure moral. Per això havia pensat apuntar-me a l'embaixada espanyola a New York i així participar en aquestes eleccions. Doncs, no podre votar perquè el termini per apuntar-se ja ha passat !!!! Resulta que el termini s'acabava al 1 de gener i jo vaig deixar per quan tornes a New York l'apuntarme a l'embaixada. Greu error! Em sembla que això és un punt més a favor de considerar la mandra un pecat capital, perquè és la mandra el que fa que aplaci dia rere dia el anar a visitar l'embaixador.

Per cert, sabeu que vaig coneixer i sortir de festa amb l'embaixador d'Andorra?. Doncs sí!, però això serà una altra història, que potser us explicaré si algu es digna a fer algun comentri al blog, que fa molts posts que ningú apareix per aqui. Ja se que llegiu el blog, però es trist veure zero comentaris. Si no us agrada el tema us dono permís per fer un comentari proposant un tema i així ja tinc una idea de que parlar. Apa siau.