Moment històric

Obama és ja el president electe dels Estats Units d'Amèrica. Avui ha estat un dia històric, la importància del qual no coneixerem fins d'aquí anys. Un dia que ha començat amb la gent anant a votar, després el seguiment dels resultats electorals i finalment, a les dotze en punt de la nit el discurs del nou president.

El discurs ha estat un gran i memorable, d'aquells que arriben al cor, d'aquells que en el futur es citaran moltes vegades. I jo estic content, content perquè aquest païs on ara visc anirà a millor, content perquè el món sencer anirà millor després d'aquestes eleccions, i també especialment content per poder haver viscut tot aquest procés, inclosa la nit electoral, que hem celebrat a casa d'uns amics, i el discurs en directe. Els temps han canviat, i jo hi era. Avui és un nou començament, temps d'esperança.

No voldria acabar però sense un toc de prudència. No han passat ni cinc minuts de mitja nit que tothom ja comença a dir que ha quedat demostrat que els Estats Units d'Amèrica és el país de les oportunitats, que tothom si treballa i s'esforça pot arribar on vulgui, mireu sinó tenim un president negre! Però el somni Americà és un somni i no una realitat, aquest païs justament és un dels del món on és mes dificil canviar de classe social que en molts altres, molt més que a Europa on hi ha educació barata ( i no has de pagar 130.000 euros per fer una carrera) i pots anar al metge enlloc de morir-te pel carrer. Esperem que el president Obama no anestesii els americans, fent-los creure que ja són la millor nació del món, sinó que treballi per canviar les coses, i la veritat és que si si posa tindrà molta feina.

Sigui com sigui, avui ha estat un dia històric. Els temps han canviat, i jo hi era.

Remember when?

I was looking through my pictures and find this want I want to share. Is form Wien, when I was visiting my friend Elfriede.
In a park, I think that just at the maze gate there where two big stones, standing for male and female spiritual forces to which you can relate. Here I was embracing the male stone. It was nice.

Heus aqui un mateix abraçant una pedra de les dos que hi havia a l'entrada del laberint d'un parc a Viena. Justament acabo de trobar la foto i m'ha semblat interessant compartir-la amb vosaltres. Hi havia dos pedres que significaven la força espiritual masculina i femenina. Aqui m'abraço a la pedra masculina. Em sembla que és una foto maca.

Halloween

Halloween in New York. Last year I wanted to dress up but at the last moment I didn't because no one I knew (mainly office mates) had plans to do so. This year however many of the friends I made enjoy wearing a costume, and so do I. It was fun and I am already thinking about next year outfit.

Com veieu sóc el fantasma de la dreta. Em vaig pintar una linia als ulls i no he sabut com treure-me-la. De fet, avui la directora del ensenyament religiós de la parròquia m'ha preguntat, t'has maquillat? aixi que li he explicat les meves aventures de Halloween. Sort que m'ha dit que em quedava bé i tampoc es nota gaire. Una altra cosa curiosa és que un dels dos nois de la foto va acabar dormint a casa meva pequè s'havia deixat les claus de casa a la feina. Va ser un final de jornada interessant. Bé, ja m'explicareu com ha anat la Castanyada i tot Sants. Fins aviat.