Obama és ja el president electe dels Estats Units d'Amèrica. Avui ha estat un dia històric, la importància del qual no coneixerem fins d'aquí anys. Un dia que ha començat amb la gent anant a votar, després el seguiment dels resultats electorals i finalment, a les dotze en punt de la nit el discurs del nou president.
El discurs ha estat un gran i memorable, d'aquells que arriben al cor, d'aquells que en el futur es citaran moltes vegades. I jo estic content, content perquè aquest païs on ara visc anirà a millor, content perquè el món sencer anirà millor després d'aquestes eleccions, i també especialment content per poder haver viscut tot aquest procés, inclosa la nit electoral, que hem celebrat a casa d'uns amics, i el discurs en directe. Els temps han canviat, i jo hi era. Avui és un nou començament, temps d'esperança.
No voldria acabar però sense un toc de prudència. No han passat ni cinc minuts de mitja nit que tothom ja comença a dir que ha quedat demostrat que els Estats Units d'Amèrica és el país de les oportunitats, que tothom si treballa i s'esforça pot arribar on vulgui, mireu sinó tenim un president negre! Però el somni Americà és un somni i no una realitat, aquest païs justament és un dels del món on és mes dificil canviar de classe social que en molts altres, molt més que a Europa on hi ha educació barata ( i no has de pagar 130.000 euros per fer una carrera) i pots anar al metge enlloc de morir-te pel carrer. Esperem que el president Obama no anestesii els americans, fent-los creure que ja són la millor nació del món, sinó que treballi per canviar les coses, i la veritat és que si si posa tindrà molta feina.
Sigui com sigui, avui ha estat un dia històric. Els temps han canviat, i jo hi era.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Curiós si més no com ha anat tot el tema de les eleccions...en fi,ja ens explicaràs com es veu i viu el canvi en ple ull de l'huracà...a veure de quina manera arrassa a la resta del món...Petons amb aires de canvi! Cristina
Em sembla que el canvi de l'Obama te tota la pinta de canvi a l'estil ZP, o sigui, canvis en la política exterior i alguns de molt vistosos en política social, però una política econòmica descaradament de dretes, o sigui que em sembla que la gent seguirà tenint que pagar un disbarat per la carrera i morint pel carrer per no tenir assegurança.
Per cert, durant les eleccions no he sentit debat sobre la pena de mort (em sembla que cada estat fa el que vol), però potser el president podria tenir-hi alguna cosa a dir. Suposo que a NY això potser us queda lluny, però un dia podries comentar el tema.
Publica un comentari a l'entrada