St Francis-Xavier Church

St Francis-Xavier es una parroquia especial. És una parròquia on els laics tenen un gran protagonisme, són els que pensen i lideren els projectes que es duen a terme. Ho anomenen 'laic-driven parish'. Aquest estil especial es nota ja al començament de la missa, on d'acord amb una assamblea general de fa uns quants anys, es comença saludant els veïns que seuen al costat. Aquest any toca renovar el consell pastoral i el proces de 'seleccio' sera obert a tota la comunitat que es reunira en moments de pregaria i decisió. Tothom es benvigut a dir la seva en el procés de construcció del consel pastoral i de quina parroquia volem. Hi ha varis projectes i grups en marxa en aquesta parroquia. Un dels que em semblen més important és un menjador social els diumenges. Just després de missa una linia de pobres s'aplega per a menjar al soterrani de l'esglesia. Això ja es una de les coses que em va impressionar quan vaig coneixer al parroquia ara fa dos anys. Una altra cosa es la seva capacitat d'inclusió. Hi ha un grup de gays i lesbianes (mes grans de 40 ) que s'hi reuneixen regularment. Per molts parroquians, que existexii aquest grup es un signe de l'obertura i la catolicitat d'aquesta comunitat. Altres grups son mes irregulars. És el grup de joves adults, que cada any es reconstituteix segons com vagin sorgint les coses. Aquest diumenge ens hem trobat tres joves (tots nous a la parroquia) i el rector i fent un pica pica molt agradable hem començat aquest nou curs. El rector (que m'ha confessat que s'havia posat les piles després de que jo parlés amb ell fa dos setmanes, queixant-me de que anunciaven reunions inexistens) ja no apareixerà mes i ara ens toca a nosaltres tres i a una altra noia que venia l'any passat de recomençar el grup, definir els objectius etc... En el grup es pot engloblar tranquilament l'aspecte social (anar a sopar despres de missa etc...), l'aspecte catequètic de debatre temes, estudis d'evangeli, recesos (fins i tot podem demanar ponents que vinguin), i l'aspecte de servei, si com a grup ens motivem a fer algo especial. Havent estat en aquesta parroquia dos mesos ara fa dos anys, on la primera reunio erem tres i a la segona 7; i tenint en compte que l'any passat van arribar a ser bastants en aquest grup (es veu que omplien una sala considerable), tinc la sensacio que podem arribar a ser com a mínim deu tranquilament (o potser fins i tot 20!). De totes maneres, per sentir-se en comunitat amb sis o set ja em semblaria suficient.

La missa en aquesta parroquia està molt bé. Hi ha gent de totes les edats, i molts adults entre vint-i-cinc i quaranta cinc anys, la qual cosa seria molt rara per una parroquia espanyola. A cada missa hi ha música en directe, al migdia hi ha el cor, i a les altres acompanyament amb piano i violoncel. Que la musica sigui exepcional ajuda enormement a la pregària, o com a mínim és el que em passa a mi. La musica doncs fa honor a un lema que tenien abans que era algo com elevar l'espiritualitat a traves de la musica. Una cosa ben curiosa pasa a l'hora de la comunió, no sé si és per a recordar o no que els primers seràn els últims i els últims seràn els primers, però el fet es que ssón els de les últimes files que combreguen primer i els de les primeres que combreguen els últims. Què bo no?. I a més, es pot combregar amb el PA i el VI. No com passa sovint a Barcelona on després d'anunciar que Jesús digué " veveu-ne tots que aquesta és la meva sang entregada per a vosaltres en remissió dels pecats " el capellà es veu tot el vi, faltant greument un manament de nostre Senyor Jesucrist, només uns segons de pronunciar-ho. La missa s'acaba amb un aplaudiment, que en l'actualitat és la forma natural de mostrar que un hi ha estat a gust.

Be, avui ha estat un blog prou llarg. I will keep you posted. Marc