Sense pantalons

Aquesta és una peculiar iniciativa que m'he perdut aquest any però que l'any que vé m'hi apunto. Es tracta de passar-ho bé creant una situació peculiar. Anar al metro sense pantalons, només en calçotets. Aquest any 600 persones s'han apuntat al show i aqui teniu un video. A disfrutar!

Moment històric

Obama és ja el president electe dels Estats Units d'Amèrica. Avui ha estat un dia històric, la importància del qual no coneixerem fins d'aquí anys. Un dia que ha començat amb la gent anant a votar, després el seguiment dels resultats electorals i finalment, a les dotze en punt de la nit el discurs del nou president.

El discurs ha estat un gran i memorable, d'aquells que arriben al cor, d'aquells que en el futur es citaran moltes vegades. I jo estic content, content perquè aquest païs on ara visc anirà a millor, content perquè el món sencer anirà millor després d'aquestes eleccions, i també especialment content per poder haver viscut tot aquest procés, inclosa la nit electoral, que hem celebrat a casa d'uns amics, i el discurs en directe. Els temps han canviat, i jo hi era. Avui és un nou començament, temps d'esperança.

No voldria acabar però sense un toc de prudència. No han passat ni cinc minuts de mitja nit que tothom ja comença a dir que ha quedat demostrat que els Estats Units d'Amèrica és el país de les oportunitats, que tothom si treballa i s'esforça pot arribar on vulgui, mireu sinó tenim un president negre! Però el somni Americà és un somni i no una realitat, aquest païs justament és un dels del món on és mes dificil canviar de classe social que en molts altres, molt més que a Europa on hi ha educació barata ( i no has de pagar 130.000 euros per fer una carrera) i pots anar al metge enlloc de morir-te pel carrer. Esperem que el president Obama no anestesii els americans, fent-los creure que ja són la millor nació del món, sinó que treballi per canviar les coses, i la veritat és que si si posa tindrà molta feina.

Sigui com sigui, avui ha estat un dia històric. Els temps han canviat, i jo hi era.

Remember when?

I was looking through my pictures and find this want I want to share. Is form Wien, when I was visiting my friend Elfriede.
In a park, I think that just at the maze gate there where two big stones, standing for male and female spiritual forces to which you can relate. Here I was embracing the male stone. It was nice.

Heus aqui un mateix abraçant una pedra de les dos que hi havia a l'entrada del laberint d'un parc a Viena. Justament acabo de trobar la foto i m'ha semblat interessant compartir-la amb vosaltres. Hi havia dos pedres que significaven la força espiritual masculina i femenina. Aqui m'abraço a la pedra masculina. Em sembla que és una foto maca.

Halloween

Halloween in New York. Last year I wanted to dress up but at the last moment I didn't because no one I knew (mainly office mates) had plans to do so. This year however many of the friends I made enjoy wearing a costume, and so do I. It was fun and I am already thinking about next year outfit.

Com veieu sóc el fantasma de la dreta. Em vaig pintar una linia als ulls i no he sabut com treure-me-la. De fet, avui la directora del ensenyament religiós de la parròquia m'ha preguntat, t'has maquillat? aixi que li he explicat les meves aventures de Halloween. Sort que m'ha dit que em quedava bé i tampoc es nota gaire. Una altra cosa curiosa és que un dels dos nois de la foto va acabar dormint a casa meva pequè s'havia deixat les claus de casa a la feina. Va ser un final de jornada interessant. Bé, ja m'explicareu com ha anat la Castanyada i tot Sants. Fins aviat.

Festa Medieval

Hola a tots i totes!,

Com veieu a la foto, dimenge passat vaig anar a un festibal medieval que feien a Fort Tyron Park, a New York. Va ser força divertit perquè ens vam fer uns vestits de l'edat mitjana (si!, imagineu-me cosint a màquina) i la festa va estar prou bé amb tornejos i altres filigranes. Aixi que l'any vinent ja sabeu quin cap de setmana podeu venir a visitar-me si us motiva el tema medieval. S'esperen comentaris, Fins aviat, Marc

L'Èxercit del Fènix

Heu vist una pel.lícula on uns vint policies entren a casa d'un noi de catorze anys per acusar-lo de terrorista? Doncs, això va passar a casa nostra. Voleu saber els motius? voleu saber qui és l'Exèrcit del Fènix? Doncs aqui us poso uns links a uns videos del youtube curtets on us expliquen les aventures de l'Eric Beltran, uns videos molt adequats per veure aquests dies de diada nacional. Si no voleu veure els cinc almenys mireu-ne un. :-)

Exèrcit del Fènix 1
Exèrcit del Fènix 2
Exèrcit del Fènix 3
Exèrcit del Fènix 4
Exèrcit del Fènix 5

Europa...

Ara que ja he tornat a terres americanes puc valorar el meu més i mig d'estada a Europa molt positivament.

Paris va ser genial! NotreDame, passeig pel Sena, Torre Eiffel, dormir a casa el Jofre, sortir de festa amb ell i la dona, deixar-se perdre pels carres, descobrir el Loubre i veure la icona que tinc a casa en tamany original, assistir a un congrés atapeït però que almenys em va fer tornar les ganes per la física. Llàstima que hagi perdut la càmara de fotos amb totes les fotos, però els records són estupendos, ja en puc donar gràcies.

Benasque, amb un piset per mi sol, amb excursionetes per fer per la tarda si no hi ha conferencia, amb conferències de física interessants i discussions i workshops i més feina per acabar els articles. També molts joves, per anar a sopar amb ells i sortir pels bars del poble. I un capellà del poble que resulta que és el conciliari dels escoltes d'Aragó i amb qui tenim coneguts en comú. Llàstima que em vaig posar uns dies malalt perquè sinó potser hagués pujat fins i tot a l'aneto. Però també està bé, així un sempre pot tornar-hi. Tres setmanes per donar gràcies.

Madrid, amb la seva movida madrileña, passejant amb la Júlia pel Retiro i pel Reina Sofia. M'hauria emportat un quadre a casa si no fos perquè no me'l volien enbolicar :-). I també veure l'eclipsi de lluna des del monte, amb un telescopi de veritat i després encara sortir de festa per chueca. I passejar i parlar i menjar bocata de calamares. Un cap de setmana per donar-ne gràcies.

I Barcelona, amb la família, sentir-se com a casa, veure els pares, el germà, els avis, els tiets, la padrina, els cosins,..., tot segueix igual (!) en aquesta terra. Cadascú fent el seu camí. I fer un sopar amb els de la joc, que encantadorament em fan un "seguiment" de la meva vida a NY. I també, que em truqui gent que no m'espero com en Toni que diu que llegeix aquest blog (va, a veure si m'escrius un dia!). I quedar amb els amics (alguns ben ocupats, eh Xavi ) i fer una servesa, o convidar-ne un a uns escamarlans al port. I encara, aconseguir quedar amb el Bernat per explicar-li les meves aventures, i que s'animi a fer una cervesa al bar l'ultim dia. Tot i més, i més, per donar-ne gràcies.

I sabeu què, he tornat aquí, i m'he trobat que hi estic bé. He recuperat els amics, la rutina de la feina, fins i tot he anat de copes. M'agrada New York. Una altra cosa per donar-ne gràcies.

Bé, doncs, colorin colorado el rotllo s'ha acabo (ara feu algun comentari, eh?)

Marc