Sr Bisbe

Gene Robinson és bisbe de l'Esglesia Episcopal dels Estats. Estima un altre home i viu amb ell. Quan el van ordenar fa uns anys es va aixecar una gran polseguera. No perquè fos gai, que n'hi ha molts de bisbes gais, sinó perquè ho és honestament i no se n'amaga. Fa uns dies,vaig anar a una conferència seva i vaig descobrir que hi ha gent psicològicament prou malalta per enviar-li cartes amb amenaces de mort. Per la seva ordenació havien decidit que, si algú el disparava, igualment li imposarien les mans, així almenys moriria bisbe.

El Sr bisbe és un personatge interessant. Tot i no estar d'acord amb ell en algunes coses (com quan critica Rowan Williams, l'arquebisbe de Canterbury) si que es veu que és un home de fe i esperança. Només cal dir que la vigilia de nadal la passa en una presó de dones de la seva diòcesi, o com l'ha ajudat en la pregària no parlar tant i deixar-se estimar per Déu. Ja es trist que, malgrat la seva gran tasca pastoral, la gent només es fixa amb una cosa: amb qui s'en va al llit.

Aquest assumpte de llit és la gota que esta a punt de fer vessar el got i partir la Comunió Anglicana en dos, una part amb Àfrica com a exponent clar de la lectura conservadora de la Bíblia i de l'Església i una altra part amb Amèrica del Nord com a exponent d'una lectura més progressista. L'ordenació de dones bisbe a Amèrica i des de dilluns a Anglaterra pot contribuir també a l'essició. Segurament ho sabrem aviat, en el Sínode que tindrà lloc a Lamberth d'aqui pocs dies. QUE DÉU ENS EMPARI. Pregueu perquè no trenquem el Cos de Crist en més trossos dels que ja està!

Una abraçada,
Marc

Primera Platjeta

Aquest dissabte, la primera platjeta de la temporada!! Amb uns amics vam anar a Fire Island, una platja a prop de New York. A prop però vol dir dos hores de viatge: metro, tren, canvia de tren, autobus i ferry. Ara el lloc molt maco. De fet és un tros de terra de 400 metres d'ample i uns quants quilometres de llargada amb aigua per les dues bandes. L'aigua estava freda, ja se sap l'atlàntic és més fred que el mediterrani, però ens ho vam passar molt bé.

Bé, espero els vostres comentaris-salutacions.
Una abraçada,
Marc

AIDS walk

Hola,
us poso una foto d'una caminada que vaig fer amb uns amics fa tres setmanes. Era una marxa per conscienciar del tema de la SIDA i també recollir diners. Molt xula la marxa. Es tractava de caminar deu quilòmetres, i la veritat és que hi havia molta, moltíssima gent. La foto que veieu és a l'arribada a la meta. Jo he de dir que tinc el diploma, però en realitat vaig fer trampa perquè em vaig afegir a la mitat de la marxa, cap a les dotze del matí. Tinc excusa però, perquè de 10 a 11:30 tinc el meu grup de nanos de la parròquia. Si l'any que ve segueixen potser fins i tot els dic d'apuntar-se a la marxa.

Bé una abraçada,
Marc

Allò que no heu vist mai I

Aquest és el primer de tres missatges on posaré uns videos de youtube amb escenes que la majoria de la població (i segurament vosaltres) no està acostumada a veure. Una aposta per l'educació al blog. Aqui va un tràiler de Beautiful Thing, una película sobre una història d'amor, interessant però no gens rebuscada, on no hi hauria res a destacar si no fos per allò que no heu vist mai...

Missatge Secret

L'altre dia em vaig trobar un missatge secret que havia estat guardat uns mesos a casa meva i abans al supermercat on vaig a comprar. Realment no és un missatge secret, sinó un missatge enviat en secret. El vaig trobar quan vaig obrir una caixa de kleenex aqui a casa meva l'altre dia. És una caixa d'aquestes de cartró bonic que fan més d'un pam de llargada per uns quinze centímetres d'alçada i ammplada. Un cop esta oberta treus els mocadors de paper per una ranura I quan n'has tret un un altre es queda esperant amb mitja punta a fora. La ranura aquesta és de plastic suau i, quan compres la caixa està tapada per un tros de cartró que s'ha de treure trancant-lo seguint uns foradets. Dons bé entre el cartró aquest que s'ha de treure i el plàstic de la ranura em vaig trobar un paperet verd doblegat. Casi semblava que venia de fàbrica i seria un vale sorpresa, però no!, era el missage secret. Dèia: hi ha un petit secret que Kimberly-Clark, la més gran marca del mon de mocadors de paper i casa mare de Kleenex te un secret que no vol que sàpigueu. I tot seguit una explicació de com Kleenex utilitza fibra verge 100% per construir els mocadors i la qual cosa te un gran inpacte en els boscos antics. I que han dit que pensen canviar de praciques encara que els ho han demanat. Acaba amb una suggerència dient que escriguem a la compania dient que no comprarem més mocadors fins que canvii de politica. I la firma: Greenpeace. Una tècnica molt interessant la dels missatges secrets. A mi m'agradaria saber qui exactament va posar aquest paperet, sense saber a qui realment aniria a parar.
Una abraçada

Saint Mark's day

Divendres va ser el meu sant. Em vaig aixecar tard, cap a dos quarts de deu, i el primer va ser, encara amb pijama, parlar amb els pares per la webcam. Van ser els primers a felicitar-me pel sant. Després vaig llegir mails d'amics i familiars que també se'n recordaven. Després grec. Em poso a traduir unes frases de l'evangeli. Són uns exercicis que tinc i que m'agraden cada cop més. És interessant d'anar descobrint les paraules -aquesta verb indicatiu, aquesta subjecte etc - i llavors adonar-se de quina cita estas traduïnt. Total, entre els textos i vestir-se i arreglar-se es fan les onze passades i (ups!) m'adono que volia anar a una conferencia molt interessant que començava a les deu. Massa tard. La feina però sembla que comença a sortir millor, i el jefe està animat i diu que ja hem trobat el bon camí. Millor esperar a tenir el sac ben lligat penso, però es bo que tot sembla enfocar-se una mica millor.

Dino a la sala-d'estar-conferència-menjador- de la feina. Parlem de les hipotèques i la crisi del dolar. Avui no treballaré gaire perquè a dos quarts de 6 tinc una reunió d'ultíssima hora a la parròquia per a preparar la nostra presentació (dels joves adults) a la vetlla per la pau del dissabte. La reunió bastant cutre i només tres persones però la vetlla avui ha anat molt bé. Després de la reunió vaig a Barnes and Noble a Union Square i em compro dos llibres, un per regalar i un altre per a mi.

Són les vuit i m'estic morint de gana. Vaig a la feina a veure si trobo algú amb qui sortir a sopar però un estudiant m'informa que els que busco fa poc que ja han marxat. De totes maneres hi ha en Yosi, un amic que em va convidar a casa seva per la pasqua jueva, i encara no ha sopat. Quedem amb la seva dona que esta fent classe d'esgrima i una amiga d'ells i anem a sopar. Comento si volen vi que es el meu sant però no son molt alcoholitzants i només l'amiga es demana una copa. Estem en un italià i jo sopo arròs amb calamars i cloisses. L'amiga se'n va i proposo que anem a fer una copa-cafè-gelat-postres i celebrem el meu sant. Anem per Lafayette, St Mark str, 2a avinguda etc... i al final trobem un lloc molt interessant però s'ha d'esperar mitja hora. Total, decidim anar al lloc on fan cafès al costat de casa meva i ens prenem un tè, que insisteixen en pagar ells perquè és el meu sant. Parlem de shakespeare, opera, poesia... la dona de'n Yosi, l'Ingyn es molt culta i li agrada la poesia. Els dos han estudiat a Hardvard. En Yosi s'en va a dormir i ella vé a casa on li llegeixo poemes en català. Em sembla que farem un club de poesia a la feina. I les poesies casi no cal que li tradueixi. Sap frances, anglès, barnabis, bastant rus i hebreu.

Espero amb aquest missatge haver reduit una mica la curiositat d'aquells que m'escriviu dient que voleu saber de mi i que fa dies que no penjo res al blog. Finalment per acaber dir-vos que ja m'he comprat el regal d'aniversari. Un quadre impressionista, que us poso aqui sota. Una abraçada a tots i a totes. Marc

Barcelona-New York, un viatge més curt del que sembla

Ara, amb la quantitat de vols BCN-NYC és d'esperar que molts de vosaltres em vingueu a fer una visita! De moment però us poso unes fotos de la visita que m'han fet els meus pares per Setmana Santa. Quan van venir encara feia fred, però ara ja ha arribat la primavera i comença a estar-se la mar de bé.