dissabte, 13 de setembre del 2008

L'Èxercit del Fènix

Heu vist una pel.lícula on uns vint policies entren a casa d'un noi de catorze anys per acusar-lo de terrorista? Doncs, això va passar a casa nostra. Voleu saber els motius? voleu saber qui és l'Exèrcit del Fènix? Doncs aqui us poso uns links a uns videos del youtube curtets on us expliquen les aventures de l'Eric Beltran, uns videos molt adequats per veure aquests dies de diada nacional. Si no voleu veure els cinc almenys mireu-ne un. :-)

Exèrcit del Fènix 1
Exèrcit del Fènix 2
Exèrcit del Fènix 3
Exèrcit del Fènix 4
Exèrcit del Fènix 5

dissabte, 6 de setembre del 2008

Europa...

Ara que ja he tornat a terres americanes puc valorar el meu més i mig d'estada a Europa molt positivament.

Paris va ser genial! NotreDame, passeig pel Sena, Torre Eiffel, dormir a casa el Jofre, sortir de festa amb ell i la dona, deixar-se perdre pels carres, descobrir el Loubre i veure la icona que tinc a casa en tamany original, assistir a un congrés atapeït però que almenys em va fer tornar les ganes per la física. Llàstima que hagi perdut la càmara de fotos amb totes les fotos, però els records són estupendos, ja en puc donar gràcies.

Benasque, amb un piset per mi sol, amb excursionetes per fer per la tarda si no hi ha conferencia, amb conferències de física interessants i discussions i workshops i més feina per acabar els articles. També molts joves, per anar a sopar amb ells i sortir pels bars del poble. I un capellà del poble que resulta que és el conciliari dels escoltes d'Aragó i amb qui tenim coneguts en comú. Llàstima que em vaig posar uns dies malalt perquè sinó potser hagués pujat fins i tot a l'aneto. Però també està bé, així un sempre pot tornar-hi. Tres setmanes per donar gràcies.

Madrid, amb la seva movida madrileña, passejant amb la Júlia pel Retiro i pel Reina Sofia. M'hauria emportat un quadre a casa si no fos perquè no me'l volien enbolicar :-). I també veure l'eclipsi de lluna des del monte, amb un telescopi de veritat i després encara sortir de festa per chueca. I passejar i parlar i menjar bocata de calamares. Un cap de setmana per donar-ne gràcies.

I Barcelona, amb la família, sentir-se com a casa, veure els pares, el germà, els avis, els tiets, la padrina, els cosins,..., tot segueix igual (!) en aquesta terra. Cadascú fent el seu camí. I fer un sopar amb els de la joc, que encantadorament em fan un "seguiment" de la meva vida a NY. I també, que em truqui gent que no m'espero com en Toni que diu que llegeix aquest blog (va, a veure si m'escrius un dia!). I quedar amb els amics (alguns ben ocupats, eh Xavi ) i fer una servesa, o convidar-ne un a uns escamarlans al port. I encara, aconseguir quedar amb el Bernat per explicar-li les meves aventures, i que s'animi a fer una cervesa al bar l'ultim dia. Tot i més, i més, per donar-ne gràcies.

I sabeu què, he tornat aquí, i m'he trobat que hi estic bé. He recuperat els amics, la rutina de la feina, fins i tot he anat de copes. M'agrada New York. Una altra cosa per donar-ne gràcies.

Bé, doncs, colorin colorado el rotllo s'ha acabo (ara feu algun comentari, eh?)

Marc