Halloween is coming

Hola, ja s'acosta Halloween i aqui les parades i botigues amb decoracio corresponent ja comencen a ser el pa de cada dia. Fa dos anys quan estava per aqui en aquestes dates vaig anar a una festa de disfresses. Aquest any suposo que alguna o altra festa caura. La pregunta es de que em disfrasso? Havia pensat en fer-me jo la disfressa (molt catala aixo), pero aixo es el que vaig fer el 2005 i no em vaig sentir molt comode. Aixi que he anat de botigues mirant disfresses, que si monsters, mes monsters, que si cacafantasmes, que si pirates del carib, que si metge xalat, que si matrix, que si fantasma, que si starwars, etc etc. Em sembla que he trobat una que m'agrada pel preu standard de $50 (taxes not included). Si al final me la compro ja us l'ensenyare. M'entre deixo que us imagineu de que em disfresso, o que aporteu idees als comentaris. See you. Marc

Teach for America

Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de coneixer un coordinador i professor de l'associacio TeachForAmerica. Es una associacio que vol donar bones oportunitats escolars a tots els estudiants d'aquest pais. El que fan es enviar exel.lents professors a les escoles amb pitjors notes i aixi miren d'equilibrar el sistema. Al professor el paga l'institut o el districte pero l'associacio dona suport al professor i formacio. Per entrar s'ha d'estar motivat i demostrar capacitat de lideratge i d'ensenyar. Per entrar a l'associacio s'ha de passar una serie d'entrevistes i lo bo es que no hi ha un nombre limitat de places per cada any, sino que un competeix "contra ell mateix" i senzillament ha de passar els requisits establerts, que suposo que ja son prous. Molt interessant el tema, i el xicot que vaig em va semblar molt amable i amb el cap molt ben posat. Es maco a mes veure que hi ha gent que vol el millor pel seu pais i troba una manera de ferho. Si voleu mes informacio podeu anar a la seva pagina web.

St Francis-Xavier Church

St Francis-Xavier es una parroquia especial. És una parròquia on els laics tenen un gran protagonisme, són els que pensen i lideren els projectes que es duen a terme. Ho anomenen 'laic-driven parish'. Aquest estil especial es nota ja al començament de la missa, on d'acord amb una assamblea general de fa uns quants anys, es comença saludant els veïns que seuen al costat. Aquest any toca renovar el consell pastoral i el proces de 'seleccio' sera obert a tota la comunitat que es reunira en moments de pregaria i decisió. Tothom es benvigut a dir la seva en el procés de construcció del consel pastoral i de quina parroquia volem. Hi ha varis projectes i grups en marxa en aquesta parroquia. Un dels que em semblen més important és un menjador social els diumenges. Just després de missa una linia de pobres s'aplega per a menjar al soterrani de l'esglesia. Això ja es una de les coses que em va impressionar quan vaig coneixer al parroquia ara fa dos anys. Una altra cosa es la seva capacitat d'inclusió. Hi ha un grup de gays i lesbianes (mes grans de 40 ) que s'hi reuneixen regularment. Per molts parroquians, que existexii aquest grup es un signe de l'obertura i la catolicitat d'aquesta comunitat. Altres grups son mes irregulars. És el grup de joves adults, que cada any es reconstituteix segons com vagin sorgint les coses. Aquest diumenge ens hem trobat tres joves (tots nous a la parroquia) i el rector i fent un pica pica molt agradable hem començat aquest nou curs. El rector (que m'ha confessat que s'havia posat les piles després de que jo parlés amb ell fa dos setmanes, queixant-me de que anunciaven reunions inexistens) ja no apareixerà mes i ara ens toca a nosaltres tres i a una altra noia que venia l'any passat de recomençar el grup, definir els objectius etc... En el grup es pot engloblar tranquilament l'aspecte social (anar a sopar despres de missa etc...), l'aspecte catequètic de debatre temes, estudis d'evangeli, recesos (fins i tot podem demanar ponents que vinguin), i l'aspecte de servei, si com a grup ens motivem a fer algo especial. Havent estat en aquesta parroquia dos mesos ara fa dos anys, on la primera reunio erem tres i a la segona 7; i tenint en compte que l'any passat van arribar a ser bastants en aquest grup (es veu que omplien una sala considerable), tinc la sensacio que podem arribar a ser com a mínim deu tranquilament (o potser fins i tot 20!). De totes maneres, per sentir-se en comunitat amb sis o set ja em semblaria suficient.

La missa en aquesta parroquia està molt bé. Hi ha gent de totes les edats, i molts adults entre vint-i-cinc i quaranta cinc anys, la qual cosa seria molt rara per una parroquia espanyola. A cada missa hi ha música en directe, al migdia hi ha el cor, i a les altres acompanyament amb piano i violoncel. Que la musica sigui exepcional ajuda enormement a la pregària, o com a mínim és el que em passa a mi. La musica doncs fa honor a un lema que tenien abans que era algo com elevar l'espiritualitat a traves de la musica. Una cosa ben curiosa pasa a l'hora de la comunió, no sé si és per a recordar o no que els primers seràn els últims i els últims seràn els primers, però el fet es que ssón els de les últimes files que combreguen primer i els de les primeres que combreguen els últims. Què bo no?. I a més, es pot combregar amb el PA i el VI. No com passa sovint a Barcelona on després d'anunciar que Jesús digué " veveu-ne tots que aquesta és la meva sang entregada per a vosaltres en remissió dels pecats " el capellà es veu tot el vi, faltant greument un manament de nostre Senyor Jesucrist, només uns segons de pronunciar-ho. La missa s'acaba amb un aplaudiment, que en l'actualitat és la forma natural de mostrar que un hi ha estat a gust.

Be, avui ha estat un blog prou llarg. I will keep you posted. Marc

Union Square

Els dissabtes a Union Square fan mercat. M'agrada passejar-hi. Hi compro la llet, els ous, fruita, mongetes pastanages, fins i tot les flors que veieu sobre la meva taula, son del mercat dels dissabtes. El mercat esta be perque venen agricultors i ramaders de la contrada a vendre-hi. Aixi la llet es fresca i la compres en pots de vidre retornables, els ous tambe son de les granjes properes. Vas passejant i et trobes de cop una parada amb tot de naps, pastanagues i tota classe de tubercles, a un dolar el feix. O apareixes al costat d'una tenda que avui tenen tot pressecs, caixes i caixes de pressecs o peres. Tambe hi ha els que venen julivert, orenga i tot un munt d'especies fresques... L'unic problema del mercat es que s'hi ha d'anar ben d'hora sino comenca a haver-hi massa gent.

Diumenge a Union Square hi ha tot de paradetes de quadres: molts amb fotos o pintures de New York i d'altres mes abstractes. M'hi passejo quan vaig cap a missa. Hi ha tambe tot de persones amb taules d'escacs esperant que t'apuntis per a una partida. I, com no, algunes persones fent la seva performance a veure si guanyen una mica de diners. Pots seure a les escales amb tota la gent que se'ls mira.

Aixi es Union Square a finals de setembre. Despres vindra el fred i la neu, i tots els que passegem per alla segurament ens quedarem a casa.

Marc
PD1 Aquest post no te accents perque escric amb el teclat america, sorry.
PD2 Aprofito per donar les gracies per tots els comentaris que aneu fent al blog. Thank you.

New York, tres setmanes

Fa tres setmanes que sóc a New York i encara no em trobo completament instal.lat. He de fer papers sobre l'assegurança mèdica, demanar targeta de credit al banc, insal.lar el nou ordinador de la feina, més papers, posar internet a casa, etc etc Sembla com si en aquestes tres setmanes no hagués fet res d'investigació. I com que més o menys es veritat, em trobo cada cop amb més (auto) pressió psicològica per començar a fer calculs i que almenys es vegi un treball "in progress".La situació però tampoc és tant greu, tenint en compte que dissabte vaig venir a la faina amb el jefe i vam estar treballant més de quatre hores, però bueno.

Diumenge vaig anar al IKEA i vaig comprar una taula i quatre cadires (dos plegables que les tinc guardades a l'armari).Portar des de l'IKEA amb bus i després amb taxi els paquets va ser tota una aventura. Un cop a Manhattan (l'IKEA es a New Jersey, un altre estat) no aconseguia parar cap taxi. I un cop aconseguit gràcies a un paio negre que em va ajudar a canvi d'uns quants dolars, els paquets no cabien al maleter! Al final vam posar el paquet principal als seients de darrere i jo vaig anar al davant. Muntar la taula m'ha costat dos dies, perquè primer tenia un tornavis petit i costava massa cargolar els claus. Bé, aqui teniu una foto de la taula, que a més s'amplia i caben 6 persones per quan em vingeu a veure!



Finalment, aprofito per agraïr-vos els vostres comentaris al blog. Tots m'han fet molta il·lusió.

Marc

El risc de sentir-se sol

Quan un se'n ha anat cap a terres llunyanes, i deixa a Catalunya un munt de persones estimades ( i tu, si estàs llegint el blog, molt segurament ets una d'aquestes), córre el risc de sentir-se sol, de trobar a faltar la llar, la família, els amics, els amants... Fins ara, però, la cosa ha anat molt bé. Molt millor que quan vaig estar a Oxford o a New York la primera vegada. La veritat és que he tingut una molt bona acollida, i, entre compres, documents a omplir, seminaris varis i sopars amb la gent del departament, no he tingut gaire temps per posar-me nostàlgic, només alguns moments de tant en tant, que suposo que són normals. Potser és que fa pocs dies que he arribat i encara no m'he adonat de la magnitud del canvi.

També hi ha una altre tipus de soledat més existencial. Una soledat que prové de la vida nòmada que tenim els investigadors. N'hi ha tants sense parella per aquesta causa! :( Fins i tot aqui al departament he sentit gent que diu que no te amics permanents. Això últim però, vist pels mails que rebo, sembla que de moment a mi no em passa.

Bé, una abraçada a tots i a totes,
Marc

New York, primers dies

És setembre, la temperatura és agradable, la gent passeja pels carrers, i jo estic al centre de Manhattan. En general estic d'un humor exel.lent, i cada dia vaig a menjar a un lloc diferent: coreà, indi, paquistanès, italià, mexicà, B&Q americà, sandwhich, falafel, sushi... Encara que només sigui pel menjar New York m'encanta. Crec que aquest pot ser el començament d'una gran aventura. O millor, es una altra etapa de les moltes (totes) fantàstiques i genials de la meva vida.

Aqui us poso unes fotos del meu estudi, que està a dos blocs comptats del despatx de la feina. El primer dia, quan vaig entrar estava bastant brut, però després d'una neteja i de posar-hi un llit, una taula, una tele, una cadira i una alfombreta (tot gentilesa i regal del meu jefe de la feina) queda molt mes acollidor. Em sembla que a les fotos es veu més gran del que realment és, però en tot cas això ja ho descobrireu quan vingueu a visitar-me :-)





Dissabte vaig anar a comprar menjar, i ahir, després de missa, vaig anar a comprar estris de cuina: paella, gots, coberts..., aixi que ara ja puc començar a sentir-me com a casa. Per cert, la missa està bastant bé aqui, sobretot m'agraden els cants i el combregar amb el pa i el vi.

Com a cosa negativa us diré que el water no parava de rajar i vaig haver de cridar un tècnic per arreglar-ho. De fet en van venir tres fins que van decidir canviar l'aparell que controla el flux de l'aigua. També com a negatiu, la burocracia administrativa: m'he de fer un numero de la seguretat social per poder firmar el contracte i resulta que encara no apareixo als ordinadors de l'estat! I pot tardar setmanes! Bé, ja veurem com acaba.

I per ultim, només dir-vos que avui m'he estrenat fent un seminari aqui a la universitat. M'ho va demanar dijous la jefa del meu jefe, i és clar, no li vaig poder dir que no. Ha anat bastant bé tot i que algunes preguntes no les he pogut respondre. Tot i així estic molt content perquè l'exposició ha estat ben feta i semblaven tots molt interssats.

Bé, fins aquí les notícies de ny,

Marc