El Sr bisbe és un personatge interessant. Tot i no estar d'acord amb ell en algunes coses (com quan critica Rowan Williams, l'arquebisbe de Canterbury) si que es veu que és un home de fe i esperança. Només cal dir que la vigilia de nadal la passa en una presó de dones de la seva diòcesi, o com l'ha ajudat en la pregària no parlar tant i deixar-se estimar per Déu. Ja es trist que, malgrat la seva gran tasca pastoral, la gent només es fixa amb una cosa: amb qui s'en va al llit.
Aquest assumpte de llit és la gota que esta a punt de fer vessar el got i partir la Comunió Anglicana en dos, una part amb Àfrica com a exponent clar de la lectura conservadora de la Bíblia i de l'Església i una altra part amb Amèrica del Nord com a exponent d'una lectura més progressista. L'ordenació de dones bisbe a Amèrica i des de dilluns a Anglaterra pot contribuir també a l'essició. Segurament ho sabrem aviat, en el Sínode que tindrà lloc a Lamberth d'aqui pocs dies. QUE DÉU ENS EMPARI. Pregueu perquè no trenquem el Cos de Crist en més trossos dels que ja està!
Una abraçada,
Marc
