El Petit Almogàver

Visita al telescopi

2011-04-02T09:26:00.001-05:00

Foto al telescopi des d'on s'observen les galàxies amb les que treballo.

Bardem and Brolin

2011-03-19T08:56:00.001-05:00

from google search, picture from Associated Press full size in here

Foto del meu viatge amb barco

2011-03-04T16:09:00.001-06:00

Fins quan ens caldrà aguantar?

2011-02-17T19:19:00.001-06:00

TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26 anys d'emissió

La llibertat d'informació, la llibertat pura i nua, i l'espai de comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens.

Durant vint-i-quatre hores VilaWeb no emetrà perquè tots compartim la pèrdua d'una finestra de comunicació i perquè siguem ben conscients que és una derrota de tot el país, una derrota que ens afecta a tots, onsevulla que residim.

Davant aquest atac antidemocràtic, un atac a un poble i a la llibertat d'informació, davant d'aquesta situació més pròpia d'Egipte o Iran que no d'europa, què feu vosaltres?

yes, comment

2010-11-20T18:23:00.001-06:00

Excursió als ports

2010-10-16T17:30:00.000-05:00

Heus aquí les fotos de l'excursió als Ports que vaig fer a finals d'estiu amb el Bernat. Company, gràcies per les fotos! Com veieu va ser tota una aventura.

Com sempre, els vostres comentaris seràn benvinguts.

31 aniversari!

2010-05-09T18:07:00.003-05:00

El dia del meu aniversari va anar molt bé. Em vaig llevar més o menys d'hora i cap a les deu va arribar un amic meu que em va ajudar tres hores a prepara entrepans i fer truites de patates amb el que havia comprat el dia anterior. Com que al matí va ploure casi vaig estar a punt de cancelar el picnik al parc. Afortunadament no ho vaig fer i va sortir un dia rodó. Vaig estar al parc des de les dues del migdia a les vuit del vespre i van venir a saludar, menjar o jugar un bon grapat d'amics. Primer una mica de jugar a passar la bola amb les raquetes, després dinar amb pastís inclòs, mes tard un improvitzat partidet de futbol amistós, amb gent que s'estava pel park inclosa. Per les fotos a sobre podeu tenir una mica d'idea de com va anar. Fins una altra!

Marc

La mama vé de visita!

2010-04-25T10:36:00.005-05:00

La meva mare ha vingut a veure'm a Nova York i ens ho estem passant molt bé. Ahir, dissabte, vam anar a Philadelphia i vam veure la famosa campana de la llibertat. Jo trobo que ja s'espavila bastant amb l'anglès, encara que ella diu que no. Apa!

Anem al zoo

2010-03-22T00:38:00.003-05:00

Avui diumenge he anat al zoo amb un amic. Aquí teniu el resum de l'experiència.

Guanyador? Portsmouth

2010-03-03T20:06:00.004-06:00

View Larger Map

Amics i amigues: després de dos dies sense dormir per l'estrés d'haver de decidir on serà casa meva els pròxims tres anys, finalment, el resultat: Portsmouth. Un petit poble a la costa sud d'Anglaterra. A vegades sóc tonto, mira que escollir Portsmouth podent-me quedar a Nova York, la veritat és que no sé que em va passar pel cap! En tot cas "la suerte está echada", així que desitgeu-me sort i veniu-me a veure, que encara no hi he anat i ja m'estic avorrint.

On et porti el vent

2010-02-10T14:50:00.003-06:00

La vida del científic. Som a mig febrer i no tinc encara idea d'on estaré d'aquí sis mesos. La feina a Nova York s'acaba a l'agost i anant bé al setembre n'he de tenir una altra a punt. He fet un munt d'entrevistes per llocs tant diferents com: Niça (França), Cleeveland (Ohio, USA), Melboune (Austràlia = a les antípodes), Brookhaven (Long Island, USA), Porstmouth (Anglaterra), Edinburg (Escòcia), Bonn (Alemania), Los Angles (Costa Oest, USA). Tinc les meves preferències però encara cap oferta.

Canviar de vida cada tres anys. Quina vida! Divertida i avorrida. Començar cada cop de nou a fer amics i tenir un amic o amiga arreu. Avui neva, i mireu m'he posat a escriure-us que fa molt que no ho faig. Tant que no sé ja si queda ningú mirant aquest blog. Us saludo i ja us esplicaré el resultat.

Bufa el vent? I si bufa cap a on?

Una abraçada,

Marc

Thanksgiving

2009-11-29T21:26:00.002-06:00

Pel dia d'acció de gràcies, és a dir el dijous passat, vaig fer igual que l'any passat, acceptar la invitació d'una amiga meva de la parròquia per anar a casa d'uns familiars seus. Hi érem, els seus pares, ella, el seu germà i promesa, la seva tia i marit i fills, i una monja gran de la família que va venir a passar una estona. Quan tingui la foto us la poso. Total, agafa el tren pleníssim fins a l'estat de Pensylvannia, i cotxe fins a la casa americana de dos pisos. Un menjador maco. Aperitiu que s'allarga mentre conversem en parelles o trios. Temps per fer uns croissants al forn - aquesta feina em va tocar a mi :-) - i finalment tots a taula a mejar un gall d'indi gegant. Ahir encara en menjava sobres que em vaig emportar amb una carmanyola. La conversa interessant de tots temes, i molta història i geografia. Arribo a casa a la una de la nit.

Apa i fins una altra.

PD. I ja que hi sóc aprofito a fer propaganda del meu altre blog http://www.teoforum.blogspot.com

Halloween

2009-11-29T21:20:00.003-06:00

Ja sé que és una mica tard doncs estem a advent, però ara que m'han arribat les fotos de halloween aprofito per a posar-ne una. Com veieu vaig anar a una festa de disfresses i em vaig trobar una bona colla de catalans. Entre ells la Gemma i el Ferran, que també surten a la foto. Pels que no ho heu descobert vaig de ninja! Aha!

Sóc guapo?

2009-10-26T20:28:00.004-05:00

narsicista?

presumptuós?

baixa autostima?

retòric?

divertit?

provocador?

La veritat és que m'han fet una foto oficial al departament de la universitat i he pensat que m'agradaria compartir-la amb vosaltres. Naturalment TOTS els drets estan reservats. Però bueno, disfruteu mentre podeu...

una abraçada,

Marc

El poder de la paraula: Teresa Forcades parla de la grip nova

2009-10-05T16:58:00.003-05:00

Teresa Forcades, monja benedictina, metgessa i teòloga, ens parla de la grip nova.

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

Podeu trobar informació resumida per ella mateixa aquí a la web de les benetes de montserrat.

Preus i altres

2009-09-04T17:23:00.004-05:00

Preus:

Vacunar-se de la grip = 25 dollars ( sense anar al metge )

Anar d'urgències a l'hospital, encara que sigui per uns punts, mal de cap etc = 800 dollars

Altres

Es veu que aquí a la majoria de feines et poden despatxar o baixar el sou sense avis previ. És el cas per exemple de moltes de les secretaries a la universitat, que a més tenen prohibit sindicar-se. Lo bo del cas és que ho troben la mar de bé. Ja se sap, aquí a USA no som un pais socialista!

Nou blog teologia

2009-08-21T08:41:00.002-05:00

Hola amics i amigues,

Us anuncio el pre-llançament d'un nou blog, un blog que teologia que estic desenvolupant.
Tinc pensat d'escriure-hi a ritme d'una entrada aproximadament cada setmana. Us agrairia si aprofiteu per donar-hi una ullada i dir-hi la vostra. S'accepten tot tipus de comentaris, des de format a idees per continguts. El famós blog que des d'ara ja podeu agregar als links de les vostres pàgines web és:

http://teoforum.blogspot.com/

Una abraçada a tots i totes,
Marc

Vacances

2009-08-05T20:28:00.007-05:00

Hola,

recomençant el blog, us poso unes fotos de les vacances, ja em direu quina us agrada mes. Per ordre: estadi olímpic de Montreal, peus, cascades del Niàgara (les petites) i dos fotos des de la torre de toronto.

Barcelona! ¨Horari de visites¨

2009-05-09T10:50:00.004-05:00

Oh Terres Catalanes, qui us ha vist i qui us veu!
Com sabeu, torno a casa uns dies per treballar amb el meu jefe. Arribo el 13 i marxo el 26 al matí. El calendari esta bastant ple. Tinc lliure pels amics divendres sopar, dissabte matí, dissabte dinar, dissabte tarda. Altres opcions són diumenge per fer l'aperitiu, i potser diumenge vespre. Si encara no trobeu el vostre forat, envieu-me un email i mirarem que es pot fer. La meva idea era estar el dissabte per sagrera-st andreu i mirar també de passar pel cau en algun moment. Be, apunteu-vos o envieu-me un email, sobretot si teniu arranjaments especials. Marc

Disclaimer: com que no paro de rebre emails per quedar, apuntar-se aqui no vol dir res. Perque estigui al sac i tot lligat, espereu que us respongui per email. Thanks!

I am becoming 30! Join me to celebrate.

2009-04-25T15:01:00.008-05:00

My friends, on May 8th I will be 30 years old. What a number! I am planning to have dinner at puttaneska http://www.puttanesca.com/ 859 Nine Ave on Saturday May 9th (not 8th) at 8.30pm, and would like you to join me. Please, "register" here so I can have an idea for how many people I need to make the reservation. After dinner we will go to have fun somewhere else. (have a crazy place i mind?, write it here!) Significant others are obviously welcomed. Also, if you are not a fan of dinners, feel free to come to the pub part. Are you coming?

The only idea so far that someone pointed to hang out afterwards is The Ritz 246 W 46st. Unless other ideas come around during the diner, we will go there. I've never been there, so it is kind of fun to try it.

La Biblia en un minut

2009-04-23T14:02:00.000-05:00

HISTORIES DE SETMANA SANTA

2009-04-13T08:28:00.004-05:00

DIJOUS: DEIXEU QUE US RENTI ELS PEUS

Jesús era així. Sorprenia a la gent i anava al gra de les coses. Justament abans de l´últim sopar es posa a rentar els peus dels seus amics. Quina sorpresa no? Us deixarieu rentar els peus vosaltres? A vegades es fa difícil. No volem posar-nos al lloc dels febles i que ens cuidin. Ens costa ser estimats sense mèrit. O ens costa permetre que els altres es rebaixin i perdin el temps en nosaltres. Però us heu de decidir ràpid. Si veniu el dijous sant a la meva parròquia a tothom se li ofereix rentar-li els peus. Si tens el cor obert i la gràcia d'acceptar-ho algú que no coneixes s'ajupirà, et tirarà aigua, et rentarà els peus, i te's eixugarà amb una tovallola. Haureu descobert Jesús aquí i ara. No he vingut a ser servit, diu Jesús, sinó a servir. I després, tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Umm, interessant. Ens posarem a rentar els peus també nosaltres? Us hi posaríeu? A vegades es fa difícil. Ens costa abaixar-nos el rang d'importància, fer servei des de l'humilitat, estimar sense esperar res a canvi. Això és el que se'ns proposa, i us heu de decidir ràpid. Si veniu a la meva parròquia a tothom se li oferirà l'oportunitat de rentar els peus d'algú altre. Si teniu el cor obert i la gràcia per acceptar-ho podreu fer present el Christ en mig del món.

Quina gran parròquia, la meva! I el sopar continua. Seguim fixant-nos en com era Jesús. Com sorprenia la gent i anava al gra de les coses. I més ara, després de rentar els peus, quan sap que ha de morir, fa un sopar resum amb l'essencial del seu enseyament: jo sóc el pa que es parteix perquè tothom en mengi i tingui vida nova. Des de llavors els qui en mengem ho fem amb l'esperança de convertir-nos també nosaltres en pa per als altres. Que se'ns mengin! De la nostra carn i sang en sortirà esperança, perdó, solidaritat amb els pobres, pau a la terra, joia, acció transformadora, vida.

DIVENDRES: EL MÓN HA REBUTJAT EL QUI ERA LA LLUM

Torno a la parròquia. El cantors del cor i els instrumentalistes estan tant explèndids com ahir. Només per la música la liturgia ja val la pena. Ahir van posar vida a l'últim sopar i avui segueixen a Jesús en el camí de la creu i ploren pel món. Ens aixequem i ens agenollem. Ens aixequem i ens agenollem. Ens aixequem i ens agenollem. En una súplica contínua: pau al món, saviesa pels governants, ajuda i esperança pels malalts de sida, companyia per les persones soles, unió entre els cristians, solidaritat amb els qui pateixen..., tot és una gran pregària acompanyada amb la música cristal.lina del cor.

Estic content. He trobat les sandàlies que em vaig deixar ahir a sota el banc. Resulta que me les havia posat perquè sabia lo de rentar els peus però oblidat després de missa. A més, avui tota la liturgia la ha presidida una dona, cap capellà ha pujat a l'escenari. Quin divendres!

DISSABTE: HA ESCLATAT LA LLUM

Avui el món s'ha tornat a crear de nou. El cel i les aigues, els peixos i les plantes, els animals i tot el que pobla l'univers. EL nostre cor ha estat renovat per aquell que ara viu i regna per sempre. És el dia de la llum. I cada any no puc evitar unes llàgrimes d'emoció quan veig els bateigs d'adults a la parròquia. Tot de germans i germanes que s'incormporen a la nostra comunitat després d'un any de preparació. Els aplaudiments costa que s'acabin.

Jesús ja no és a la tomba. Es hora de tornar a casa. El trobarem ressucitat, anant davant de nosaltres a Galiliea, que és a la vida quotidiana. Feliços vosaltres si el sabeu trobar en les persones que us són properes i en els pobres.

DIUMENGE : FILL ADOPTIU

Com l'any passat la famíla Fernando m'ha convidat pel dinar de pasqua. És maco tenir un lloc on poder anar i compartir la festa. He tornat a casa amb una carmanyola de menjar, una cistella de caramels i tres ous decorats de pasqua.

Amb un gat i un gos el conte ja s'ha fos. BONA PASQUA.

Avui examen

2009-03-25T21:37:00.003-05:00

Després de més d'un any estudiant grec koine (= grec comú de l'època de Jesús) avui he tingut l'examen. El curs és d'un master a distància on estudies pel teu compte i al teu ritme. Em vaig comprar el primer dels llibres de text que posàven a la llista i el corresponent llibre d'exercicis opcionals. Total, 34 capítols. 22 estudiats bé, 10 estudiats les últimes dos setmanes i dos on no hi he arribat a temps. Després de mesos d'estudiar conjugacions i temps verbals, a l'examen va i només pregunten un nivell d'arrossegar-se per terra. Molt bé, un 10 més al calaix! :-) Diu el profe que tot el que he après em servirà pel doctorat en teologia, (només em faltaria ara un altre doctorat !: mucho doctor en la sala, que dirien alguns ) De totes maneres m'ho he passat molt bé i m'agrada poder traduir textos dels evangelis. Tant bé m'ho he passat que em sembla que em compraré el segon llibre de text pel meu compte. Bueno, ara que ja us he fet el rotllo!, una abraçada,
Marc

Aspen

2009-02-06T09:41:00.005-06:00

Una colla de fisics intel·ligents però també una mica xalats ens vam aplegar a Aspen per una conferència.
Aspen: 2400 metres d'alçada, Colorado, tot nevat i tot supercar. $400 la nit a l'hotel, amb aquests preus
només es pot compartir habitació, un al sofà i un al llit alternativament.

La conferència va estar bé, xerrades de 8 a 11 del mati i de 4 a 7.30 de la tarda, més sopar de feina. Entre les
11 del matí i les 4 temps per xerrar de física o visitar la ciutat o esquiar. No era esquiar l'objectiu de la conferència?
Vaig esquiar un dia on quatre que no en sabíem vam llogar un professor. Un altre dia vaig fer esqui de fons.
Total, una bona setmana. Fins aviat,
Marc

Sense pantalons

2009-01-17T15:41:00.001-06:00

Aquesta és una peculiar iniciativa que m'he perdut aquest any però que l'any que vé m'hi apunto. Es tracta de passar-ho bé creant una situació peculiar. Anar al metro sense pantalons, només en calçotets. Aquest any 600 persones s'han apuntat al show i aqui teniu un video. A disfrutar!

Moment històric

2008-11-05T00:06:00.001-06:00

Obama és ja el president electe dels Estats Units d'Amèrica. Avui ha estat un dia històric, la importància del qual no coneixerem fins d'aquí anys. Un dia que ha començat amb la gent anant a votar, després el seguiment dels resultats electorals i finalment, a les dotze en punt de la nit el discurs del nou president.

El discurs ha estat un gran i memorable, d'aquells que arriben al cor, d'aquells que en el futur es citaran moltes vegades. I jo estic content, content perquè aquest païs on ara visc anirà a millor, content perquè el món sencer anirà millor després d'aquestes eleccions, i també especialment content per poder haver viscut tot aquest procés, inclosa la nit electoral, que hem celebrat a casa d'uns amics, i el discurs en directe. Els temps han canviat, i jo hi era. Avui és un nou començament, temps d'esperança.

No voldria acabar però sense un toc de prudència. No han passat ni cinc minuts de mitja nit que tothom ja comença a dir que ha quedat demostrat que els Estats Units d'Amèrica és el país de les oportunitats, que tothom si treballa i s'esforça pot arribar on vulgui, mireu sinó tenim un president negre! Però el somni Americà és un somni i no una realitat, aquest païs justament és un dels del món on és mes dificil canviar de classe social que en molts altres, molt més que a Europa on hi ha educació barata ( i no has de pagar 130.000 euros per fer una carrera) i pots anar al metge enlloc de morir-te pel carrer. Esperem que el president Obama no anestesii els americans, fent-los creure que ja són la millor nació del món, sinó que treballi per canviar les coses, i la veritat és que si si posa tindrà molta feina.

Sigui com sigui, avui ha estat un dia històric. Els temps han canviat, i jo hi era.

Remember when?

2008-11-02T21:12:00.003-06:00

I was looking through my pictures and find this want I want to share. Is form Wien, when I was visiting my friend Elfriede.
In a park, I think that just at the maze gate there where two big stones, standing for male and female spiritual forces to which you can relate. Here I was embracing the male stone. It was nice.

Heus aqui un mateix abraçant una pedra de les dos que hi havia a l'entrada del laberint d'un parc a Viena. Justament acabo de trobar la foto i m'ha semblat interessant compartir-la amb vosaltres. Hi havia dos pedres que significaven la força espiritual masculina i femenina. Aqui m'abraço a la pedra masculina. Em sembla que és una foto maca.

Halloween

2008-11-02T20:56:00.004-06:00

Halloween in New York. Last year I wanted to dress up but at the last moment I didn't because no one I knew (mainly office mates) had plans to do so. This year however many of the friends I made enjoy wearing a costume, and so do I. It was fun and I am already thinking about next year outfit.

Com veieu sóc el fantasma de la dreta. Em vaig pintar una linia als ulls i no he sabut com treure-me-la. De fet, avui la directora del ensenyament religiós de la parròquia m'ha preguntat, t'has maquillat? aixi que li he explicat les meves aventures de Halloween. Sort que m'ha dit que em quedava bé i tampoc es nota gaire. Una altra cosa curiosa és que un dels dos nois de la foto va acabar dormint a casa meva pequè s'havia deixat les claus de casa a la feina. Va ser un final de jornada interessant. Bé, ja m'explicareu com ha anat la Castanyada i tot Sants. Fins aviat.

Festa Medieval

2008-10-03T10:39:00.009-05:00

Hola a tots i totes!,

Com veieu a la foto, dimenge passat vaig anar a un festibal medieval que feien a Fort Tyron Park, a New York. Va ser força divertit perquè ens vam fer uns vestits de l'edat mitjana (si!, imagineu-me cosint a màquina) i la festa va estar prou bé amb tornejos i altres filigranes. Aixi que l'any vinent ja sabeu quin cap de setmana podeu venir a visitar-me si us motiva el tema medieval. S'esperen comentaris, Fins aviat, Marc

L'Èxercit del Fènix

2008-09-13T09:41:00.004-05:00

Heu vist una pel.lícula on uns vint policies entren a casa d'un noi de catorze anys per acusar-lo de terrorista? Doncs, això va passar a casa nostra. Voleu saber els motius? voleu saber qui és l'Exèrcit del Fènix? Doncs aqui us poso uns links a uns videos del youtube curtets on us expliquen les aventures de l'Eric Beltran, uns videos molt adequats per veure aquests dies de diada nacional. Si no voleu veure els cinc almenys mireu-ne un. :-)

Exèrcit del Fènix 1
Exèrcit del Fènix 2
Exèrcit del Fènix 3
Exèrcit del Fènix 4
Exèrcit del Fènix 5

Europa...

2008-09-06T14:42:00.005-05:00

Ara que ja he tornat a terres americanes puc valorar el meu més i mig d'estada a Europa molt positivament.

Paris va ser genial! NotreDame, passeig pel Sena, Torre Eiffel, dormir a casa el Jofre, sortir de festa amb ell i la dona, deixar-se perdre pels carres, descobrir el Loubre i veure la icona que tinc a casa en tamany original, assistir a un congrés atapeït però que almenys em va fer tornar les ganes per la física. Llàstima que hagi perdut la càmara de fotos amb totes les fotos, però els records són estupendos, ja en puc donar gràcies.

Benasque, amb un piset per mi sol, amb excursionetes per fer per la tarda si no hi ha conferencia, amb conferències de física interessants i discussions i workshops i més feina per acabar els articles. També molts joves, per anar a sopar amb ells i sortir pels bars del poble. I un capellà del poble que resulta que és el conciliari dels escoltes d'Aragó i amb qui tenim coneguts en comú. Llàstima que em vaig posar uns dies malalt perquè sinó potser hagués pujat fins i tot a l'aneto. Però també està bé, així un sempre pot tornar-hi. Tres setmanes per donar gràcies.

Madrid, amb la seva movida madrileña, passejant amb la Júlia pel Retiro i pel Reina Sofia. M'hauria emportat un quadre a casa si no fos perquè no me'l volien enbolicar :-). I també veure l'eclipsi de lluna des del monte, amb un telescopi de veritat i després encara sortir de festa per chueca. I passejar i parlar i menjar bocata de calamares. Un cap de setmana per donar-ne gràcies.

I Barcelona, amb la família, sentir-se com a casa, veure els pares, el germà, els avis, els tiets, la padrina, els cosins,..., tot segueix igual (!) en aquesta terra. Cadascú fent el seu camí. I fer un sopar amb els de la joc, que encantadorament em fan un "seguiment" de la meva vida a NY. I també, que em truqui gent que no m'espero com en Toni que diu que llegeix aquest blog (va, a veure si m'escrius un dia!). I quedar amb els amics (alguns ben ocupats, eh Xavi ) i fer una servesa, o convidar-ne un a uns escamarlans al port. I encara, aconseguir quedar amb el Bernat per explicar-li les meves aventures, i que s'animi a fer una cervesa al bar l'ultim dia. Tot i més, i més, per donar-ne gràcies.

I sabeu què, he tornat aquí, i m'he trobat que hi estic bé. He recuperat els amics, la rutina de la feina, fins i tot he anat de copes. M'agrada New York. Una altra cosa per donar-ne gràcies.

Bé, doncs, colorin colorado el rotllo s'ha acabo (ara feu algun comentari, eh?)

Marc

Sr Bisbe

2008-07-09T20:48:00.004-05:00

Gene Robinson és bisbe de l'Esglesia Episcopal dels Estats. Estima un altre home i viu amb ell. Quan el van ordenar fa uns anys es va aixecar una gran polseguera. No perquè fos gai, que n'hi ha molts de bisbes gais, sinó perquè ho és honestament i no se n'amaga. Fa uns dies,vaig anar a una conferència seva i vaig descobrir que hi ha gent psicològicament prou malalta per enviar-li cartes amb amenaces de mort. Per la seva ordenació havien decidit que, si algú el disparava, igualment li imposarien les mans, així almenys moriria bisbe.

El Sr bisbe és un personatge interessant. Tot i no estar d'acord amb ell en algunes coses (com quan critica Rowan Williams, l'arquebisbe de Canterbury) si que es veu que és un home de fe i esperança. Només cal dir que la vigilia de nadal la passa en una presó de dones de la seva diòcesi, o com l'ha ajudat en la pregària no parlar tant i deixar-se estimar per Déu. Ja es trist que, malgrat la seva gran tasca pastoral, la gent només es fixa amb una cosa: amb qui s'en va al llit.

Aquest assumpte de llit és la gota que esta a punt de fer vessar el got i partir la Comunió Anglicana en dos, una part amb Àfrica com a exponent clar de la lectura conservadora de la Bíblia i de l'Església i una altra part amb Amèrica del Nord com a exponent d'una lectura més progressista. L'ordenació de dones bisbe a Amèrica i des de dilluns a Anglaterra pot contribuir també a l'essició. Segurament ho sabrem aviat, en el Sínode que tindrà lloc a Lamberth d'aqui pocs dies. QUE DÉU ENS EMPARI. Pregueu perquè no trenquem el Cos de Crist en més trossos dels que ja està!

Una abraçada,
Marc

Primera Platjeta

2008-06-18T22:22:00.007-05:00

Aquest dissabte, la primera platjeta de la temporada!! Amb uns amics vam anar a Fire Island, una platja a prop de New York. A prop però vol dir dos hores de viatge: metro, tren, canvia de tren, autobus i ferry. Ara el lloc molt maco. De fet és un tros de terra de 400 metres d'ample i uns quants quilometres de llargada amb aigua per les dues bandes. L'aigua estava freda, ja se sap l'atlàntic és més fred que el mediterrani, però ens ho vam passar molt bé.

Bé, espero els vostres comentaris-salutacions.
Una abraçada,
Marc

AIDS walk

2008-06-04T19:40:00.002-05:00

Hola,
us poso una foto d'una caminada que vaig fer amb uns amics fa tres setmanes. Era una marxa per conscienciar del tema de la SIDA i també recollir diners. Molt xula la marxa. Es tractava de caminar deu quilòmetres, i la veritat és que hi havia molta, moltíssima gent. La foto que veieu és a l'arribada a la meta. Jo he de dir que tinc el diploma, però en realitat vaig fer trampa perquè em vaig afegir a la mitat de la marxa, cap a les dotze del matí. Tinc excusa però, perquè de 10 a 11:30 tinc el meu grup de nanos de la parròquia. Si l'any que ve segueixen potser fins i tot els dic d'apuntar-se a la marxa.

Bé una abraçada,
Marc

Allò que no heu vist mai I

2008-05-24T21:35:00.003-05:00

Aquest és el primer de tres missatges on posaré uns videos de youtube amb escenes que la majoria de la població (i segurament vosaltres) no està acostumada a veure. Una aposta per l'educació al blog. Aqui va un tràiler de Beautiful Thing, una película sobre una història d'amor, interessant però no gens rebuscada, on no hi hauria res a destacar si no fos per allò que no heu vist mai...

Missatge Secret

2008-05-17T14:42:00.004-05:00

L'altre dia em vaig trobar un missatge secret que havia estat guardat uns mesos a casa meva i abans al supermercat on vaig a comprar. Realment no és un missatge secret, sinó un missatge enviat en secret. El vaig trobar quan vaig obrir una caixa de kleenex aqui a casa meva l'altre dia. És una caixa d'aquestes de cartró bonic que fan més d'un pam de llargada per uns quinze centímetres d'alçada i ammplada. Un cop esta oberta treus els mocadors de paper per una ranura I quan n'has tret un un altre es queda esperant amb mitja punta a fora. La ranura aquesta és de plastic suau i, quan compres la caixa està tapada per un tros de cartró que s'ha de treure trancant-lo seguint uns foradets. Dons bé entre el cartró aquest que s'ha de treure i el plàstic de la ranura em vaig trobar un paperet verd doblegat. Casi semblava que venia de fàbrica i seria un vale sorpresa, però no!, era el missage secret. Dèia: hi ha un petit secret que Kimberly-Clark, la més gran marca del mon de mocadors de paper i casa mare de Kleenex te un secret que no vol que sàpigueu. I tot seguit una explicació de com Kleenex utilitza fibra verge 100% per construir els mocadors i la qual cosa te un gran inpacte en els boscos antics. I que han dit que pensen canviar de praciques encara que els ho han demanat. Acaba amb una suggerència dient que escriguem a la compania dient que no comprarem més mocadors fins que canvii de politica. I la firma: Greenpeace. Una tècnica molt interessant la dels missatges secrets. A mi m'agradaria saber qui exactament va posar aquest paperet, sense saber a qui realment aniria a parar.
Una abraçada

Saint Mark's day

2008-04-26T15:46:00.004-05:00

Divendres va ser el meu sant. Em vaig aixecar tard, cap a dos quarts de deu, i el primer va ser, encara amb pijama, parlar amb els pares per la webcam. Van ser els primers a felicitar-me pel sant. Després vaig llegir mails d'amics i familiars que també se'n recordaven. Després grec. Em poso a traduir unes frases de l'evangeli. Són uns exercicis que tinc i que m'agraden cada cop més. És interessant d'anar descobrint les paraules -aquesta verb indicatiu, aquesta subjecte etc - i llavors adonar-se de quina cita estas traduïnt. Total, entre els textos i vestir-se i arreglar-se es fan les onze passades i (ups!) m'adono que volia anar a una conferencia molt interessant que començava a les deu. Massa tard. La feina però sembla que comença a sortir millor, i el jefe està animat i diu que ja hem trobat el bon camí. Millor esperar a tenir el sac ben lligat penso, però es bo que tot sembla enfocar-se una mica millor.

Dino a la sala-d'estar-conferència-menjador- de la feina. Parlem de les hipotèques i la crisi del dolar. Avui no treballaré gaire perquè a dos quarts de 6 tinc una reunió d'ultíssima hora a la parròquia per a preparar la nostra presentació (dels joves adults) a la vetlla per la pau del dissabte. La reunió bastant cutre i només tres persones però la vetlla avui ha anat molt bé. Després de la reunió vaig a Barnes and Noble a Union Square i em compro dos llibres, un per regalar i un altre per a mi.

Són les vuit i m'estic morint de gana. Vaig a la feina a veure si trobo algú amb qui sortir a sopar però un estudiant m'informa que els que busco fa poc que ja han marxat. De totes maneres hi ha en Yosi, un amic que em va convidar a casa seva per la pasqua jueva, i encara no ha sopat. Quedem amb la seva dona que esta fent classe d'esgrima i una amiga d'ells i anem a sopar. Comento si volen vi que es el meu sant però no son molt alcoholitzants i només l'amiga es demana una copa. Estem en un italià i jo sopo arròs amb calamars i cloisses. L'amiga se'n va i proposo que anem a fer una copa-cafè-gelat-postres i celebrem el meu sant. Anem per Lafayette, St Mark str, 2a avinguda etc... i al final trobem un lloc molt interessant però s'ha d'esperar mitja hora. Total, decidim anar al lloc on fan cafès al costat de casa meva i ens prenem un tè, que insisteixen en pagar ells perquè és el meu sant. Parlem de shakespeare, opera, poesia... la dona de'n Yosi, l'Ingyn es molt culta i li agrada la poesia. Els dos han estudiat a Hardvard. En Yosi s'en va a dormir i ella vé a casa on li llegeixo poemes en català. Em sembla que farem un club de poesia a la feina. I les poesies casi no cal que li tradueixi. Sap frances, anglès, barnabis, bastant rus i hebreu.

Espero amb aquest missatge haver reduit una mica la curiositat d'aquells que m'escriviu dient que voleu saber de mi i que fa dies que no penjo res al blog. Finalment per acaber dir-vos que ja m'he comprat el regal d'aniversari. Un quadre impressionista, que us poso aqui sota. Una abraçada a tots i a totes. Marc

Barcelona-New York, un viatge més curt del que sembla

2008-04-13T12:45:00.008-05:00

Ara, amb la quantitat de vols BCN-NYC és d'esperar que molts de vosaltres em vingueu a fer una visita! De moment però us poso unes fotos de la visita que m'han fet els meus pares per Setmana Santa. Quan van venir encara feia fred, però ara ja ha arribat la primavera i comença a estar-se la mar de bé.

Greal 25e aniverari, o I am missing scouting

2008-04-06T18:31:00.008-05:00

Tal com diu el títol trobo a faltar l'escoltisme. Anar al cau, i que aquest sigui un lloc bo per créixer en comunitat. Un lloc on també, -si m'ho permeteu - es pot trobar Déu. L´últim esdeveniment que m'he perdut ha estat la pujada a Montserrat que el meu cau, el Gregal, ha fet aquest cap de setmana per celebrar el 25 aniversari de l'agrupament. M'hauria agradat molt de ser-hi, però és dificil aconseguir que una fluctuació quàntica et teletransporti instantàniament des de New York a Montserrat. Hauria intentat anar-hi a través d'un túnel secret que tinc des de fa uns dies, però em sembla que només s'obre a mitja nit. Anar-hi volant també es difícil i si vols que algun ocell et transporti has de pagar-li bastants dolars, sobretot ara que l'euro està tant alt.
Total, m'hauré de conformar amb les fotos que m'envieu.

Aprofit-to per fer-vos un link al blog del Gregal.
Heu llegit el pregó d'en Lluc? Excel.lent. Excel.lent.

PREGÓ DEL XXVè ANIVERSARI
a càrrec d'en Lluc Pejó, exmembre i excap d'agrupament i actual comissari de la Demarcació del Barcelonès de Minyons i Guies de Catalunya.

Setembre de 1989. És dissabte, quarts de sis de la tarda.
Entro per la porta del pati de la parròquia de la mà dels pares i d’un amic d’escola, ros com un fil d’or. M’emanciparé als vint-i-sis i aniré a viure a un pis que és seu, com un inquilí provisional. Em farà un preu d’amic.

La primera excursió m’aclapara. I m’embadoco amb els grans. Els nois porten llargues melenes i tenen un aire fatxenda, les noies em semblen guapíssimes.

A l’estiu anem de campaments a la Vall d’en Bac. En una casa abandonada, apareix, envoltat de misteri. Algú em fa saber que és el Fundador. Nom compost i dos cognoms. D’aquí molts anys, serà pare de castors.

Any olímpic, nit de passos. És el meu sant. Ja m’he acostumat a la nostàlgia i l’emotivitat d’aquestes excursions. Abans de dormir, un petó de bona nit es converteix en declaració d’amor. Serà un amor a contrapàs. Demà ella ja serà caravel·la, i jo seguiré sent un rànger. Però ens estimem prou per suportar aquesta separació forçosa, injusta, imposada pel cruel mètode escolta. Passaran els anys i vindrà l’adéu, com així ha de ser. Les noies guapíssimes i els nois fatxendes ara són els nostres caps.

El temps dels Jocs queda enrere. La crisi s’instal·la: l’economia s’enfonsa, la política s’embruta i l’adolescència fa estralls. Moments de dissidències i desenganys, i discussions i desercions. Ara som nosaltres, els fatxendes. I es retiren foulards amb un gest vermell de força i verd de poca esperança. I faig la primera calada assegut al Port de Ciutadella. Passada la vintena, aniré a mig paquet diari, però estaré convençut que les primeres vegades no en tenen la culpa. Marxo de Menorca uns dies abans que s’acabin els campaments, amb regust de pomada. M’acompanya a l’aeroport una d’aquelles noies guapíssimes, la més guapa. I em despedeixo amb aires de Humprhrey Bogart a Casablanca: sempre ens quedarà París.

I passat l’estiu marxen el noi ros com un fil d’or i el líder del grup, seduït per danses de Castellterçol. I alguns altres també fugen. I dubto, i penso si potser ja s’ha acabat.

Guanya la dreta, s’acaba l’institut i a Truc fem poc servei. L’estiu arriba i amb la il·lusió de qui retroba el camí, acompanyo els ràngers i les guies a la Pica d’Estats. Heus ací l’etern retorn, la intuïció educativa de l’escolta: donar l’oportunitat de viure als nois i noies allò que tu has viscut. Faré la Pica més vegades, amb unitats del nostre agrupament i d’altres. Cada cop serà corprenedor contemplar el pas de la incertesa a l’èxit, de la desconfiança a l’autoestima, de la mandra a la satisfacció per l’esforç fet, de la comfortabilitat personal a la necessitat dels altres.

La universitat em suspèn, però el cau és irrenunciable. Faig de cap i per tant penso, creo, actuo, reviso, descobreixo, em formo, assumeixo responsabilitats, em reuneixo... Molt, ens reunim molt. Acabem tard, faig campanes a primera hora, matriculo menys assignatures. Però és que faig de cap, i per tant visc, aprenc i creixo.

A Ràngers i Guies, confluïm quatre caràcters, tres locals i un foraster. El foraster és un joglar que fa les delícies de grans i petits amb acords d’ara i de sempre. I elles dues són el seny, i tots plegats fem un gran equip. Quan anys després faré de formador de caps, tornaré a viure l’experiència d’un equip en majúscules. I em sorprendré de veure com fora de l’escoltisme, treballar en equip i créixer en grup és una raresa tan improbable.

Teixim complicitats amb les mares i els pares, com una anticipació d’educació comunitària. Recordaré molts d’ells tant com els seus fills.

Animar el truc va pel camí de desanimar-me. Fem poc servei. Però tot millora, vivim moments magnífics i neix un afecte molt especial, que perdurarà.

El joglar, que ja no és pas un foraster, i jo mateix, fem equip amb dues noies per volar amb els castors. I volem ben alt, damunt d’avions fantàstics, surcant núvols elàstics.

I un dia, no en recordo l’any ni la data exacta, deixo el cau per seguir fent escoltisme des d’altres àmbits.

Ben entrats al segle XXI, Catalunya té un nou Estatut, els trens de rodalies no funcionen i jo visc a Sant Andreu en un pis de lloguer, esperant que rebenti la bombolla immobiliària. Han passat cent anys des de que l’escoltisme naixia de la mà d’un militar anglès a l’illa de Brownsea, i fa un quart de segle que l’Agrupament Escolta i Guia Gregal, el meu cau, obria les portes. I com que ara faig de comissari de la demarcació del Barcelonès de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, em conviden a fer una part del pregó que inaugura les celebracions. I dic que sí, farcit d’orgull i d’il·lusió. I em pregunto si sabré trobar el gest correcte, la mesura justa entre un discurs institucional i una evocació sentimental.

És dissabte, i com tants dissabtes durant més de quinze anys, torno a anar al cau. Hi visc molt a prop, del cau, però no hi vaig físicament, sinó amb la memòria, assegut davant d’un ordinador fred i convencional. Recorro mentalment i sense esforç, amb una fluïdesa gairebé inquietant, tants i tants dies de cau, i excursions i campaments. I persones, i converses. I passos i promeses. Moments capturats amb un criteri que no entenc, però que és. Instants gravats amb foc al record, que són, de fet, fragments sedimentats de la personalitat.

Però, també vull pensar amb idees. No sé com fer-m’ho per sintetitzar totes les qüestions que al meu entendre, fan de l’escoltisme una proposta educativa paradoxalment vigent, fins i tot visionària.

Al cau passen moltes més coses de les que fem. Tot passa i tot queda, i els escoltes passem per la vida trepitjant fort. Un projecte d’unitat es converteix en un viatge a tots els racons cognitius de la persona, i uns campaments són sempre un grapat de vivències significatives, tan intransferibles com rotundes. L’escoltisme és una proposta educativa que converteix la realitat dels que hi som i del que plegats vulguem fer en un camp fèrtil per aprendre valors i viure emocions, per a una convivència profunda, que crea vincles de compromís amb els companys i amb l’entorn. I l’escoltisme és també un lloc bo per l’esperit, per a una introspecció a la recerca de la felicitat.

I si l’escoltisme és educació en la realitat, l’agrupament és la realitat de l’escoltisme. És el lloc on tot passa, i on t’ha passat de tot. Cada cau és un temple, pintat amb frescos meus i dels meus companys, i dels qui ens precediren, i dels que ens varen succeir. Un refugi de la intempèrie humana de la ciutat. Una casa comuna, perquè l’agrupament és una comunitat en el sentit més profund de la paraula.

Un dia vaig deixar el cau, i un altre dia deixaré l’escoltisme. I quan en parli, algunes vegades narraré les aventures d’infant i les anècdotes de fatxenda. Altres vegades admetré amb melancolia que fer de cap és molt esforç, a vegades massa, i que és la distància la que et permet afirmar que no va ser fàcil, però va valdre la pena. Potser fins i tot, confessaré sentiments més íntims, i diré amb serenitat amarga que a vegades ens hi vam ferir.

Però sempre diré que al cau hi vaig conèixer persones de referència, i hi vaig viure experiències extraordinàries. I qui vulgui saber de mi, descobrirà que sóc com sóc, en bona part per l’escoltisme. I als que jo estimi, els diré que si tenen l’oportunitat d’anar al cau, no s’ho perdin. I si em prenen per boig, que quedi clar que no és la tramuntana, és cosa del Gregal.

Gràcies a totes i a tots per fer-ho possible, i moltes, moltes felicitats.
Lluc Pejó i Climent

La JOC

2008-03-16T23:02:00.003-05:00

La meva casa espiritual. Un dels llocs on he après què és això d'estimar. Tranformar-se. Deixar-se estimar. Aprendre a Escoltar. Apendre a veure les coses amb els ulls de Déu. Lligar la vida i la fe. Compartir els tresors que neixen als cors. Viure en comunitat. L'acompanyament del grup de Revisió de Vida. Els projectes de la federació, buscant una resposta col.lectiva. Estimar-nos els uns als altres. El moviment com un lloc d'esperança. El món com un lloc d'esperança. Déu. El seu projecte d'amor pels homes. La felicitat d'una vida nova que ja vivim. I les dificulats. La passió. La creu. I l'esperança, sempre l'esperança. I la fe. I sobretot l'Amor. La resurrecció que irromp ara en la Pasqua. I noms concrets. I més noms. Tot de noms que omplen el cor de persones que estimo. Això m'heu ensenyat. Estimar la realitat. Estimar com Déu Estima. Avançar sempre. No tenir por. Ser feliç en la fragilitat humana. Donar gràcies. Donar sempre gràcies. I ser crític. I transformador. Transformar l'entorn. Tranformar-se en un home nou. I viure. I compartir la vida que mai s'acaba. I encara més, molt més. Molt més.

Us poso també un video anunciant la trobada de rams. Rams ja ha passat i espero que hagi anat molt bé.

Traduccions, signes profètics i els calçotets del Sr Jeremies

2008-02-27T17:39:00.004-06:00

Un dia el Sr Jeremies, profeta de Déu, que havia d'explicar una cosa realment important a la gent de Judà, es va comprar nous uns calcotets de lli, els va portar durant un temps i després els va enterrar a la vora del riu Eufrates. Passats molts dies, Jeremies va tornar a buscar-los i els va trobar tots podrits. Llavors va poder explicar al poble de Judà que la relació que Déu volia tenir amb ells havia de ser tan íntima com la dels calçotets amb l'home. El poble de Judà però, s'havia allunyat d'Ell, amb la qual cosa acabarà no sent bo per a res. No us sembla magnífic! A vegades, quan les paraules no les escolta ningú, perquè estan gastades i gastades o perquè hi ha crispació un bon gest profètic, pot parlar alt i clar.

Aquest exemple del profeta Jeremies me l'he trobat al blog de maggi dawn, theology live and faith in UK, i he pensat, carai, no me'n recordo que Jeremies fos tant radical. Vaig a la bíblia i em trobo que Déu li diu que es compri un cenyidor, enlloc d'uns calcotets. Carai, aquesta Maggi, no haurà exagerat? Doncs no!! He anat al grec de la versió LXX i d'aqui a wikipedia a veure quina peça de roba es referia la paraula corresponent. Resulta que es una peça de roba no molt gran, com un davantalet, normalment no tancat per darrere, que tapa les parts íntimes de les persones. Cenyidor, a part de no apareixer a l'Enciclopèda catalana sembla més un cinturó que aniria per fora de la roba, mentre que encara que en part la peça es lliga i té com un cinturó, em sembla molt més indicat fer correpondre la peça als actuals calçotets. Bravo Maggi!

Els traductors tenen molt de pudor a vegades d'escandalitzar l'audiència, un exemple més clàssic seria quan Pau diu: "per ell [Jesucrist] m'he avingut a perdre-ho tot i a considera-ho escòria" (Fil 3,8). En realitat enllòc d'escòria (subproducte no metàl.lic que s'obté....) hauria de dir merda. Segurament els traductors ja fan bé de no posar la paraula orignial, però almentys podrien indicar-ho al peu de pàgina no?

Avui poemes

2008-02-21T19:26:00.003-06:00

Hola avui us poso dos poemes.

El primer poema el podeu trobar aqui. Les valls d'Àneu.
Un poema per recordar terres catalanes i per anar més enllà.

El segon poema el podeu trobar aquí. Comentaris d'Estil, entre poetes. . Qui fa un petó a qui en el poema?

L'ambaixador d'Andorra

2008-02-16T15:43:00.003-06:00

Vist el clam popular del Chumi i l'Emma (gràcies guapos per participar al blog, a veure si d'altra gent s'anima!!!) us explicaré com vaig coneixer l'ambaixador d'Andorra. Tot va començar a l'avió de tornada a Nova York. Seient 25, m'assec. Estic a la fila de dos seients al cantó del passadis. La finestra li toca a un noi prou guapo. Parlem. Es diu Andreu i és d'Andorra, 28 anys. Mira, com jo! Seria maco fer-se un amic a l'avió, penso. I té una conversa agradable. Viu a NY des de setembre (mira, com jo!) i treballa a l'ambaixada d'Andorra. Carai, que bo això de ser diplomàtic. Tècnicament pots matar algú i no et poden jutjar, curiós eh?, Suposo que el que fan és tornar-te al teu país i mirar que et jutgin allà. Però no us preocupeu, que els andorrans són molt pacífics.

Descobreixo que Andorra té 4 ambaixades: Madrid, Paris, Brusel.les (Europa) i Nova York (ONU). L'ambaixador de Nova York s'encarrega de les relacions a l'ONU i dels Andorrans a USA, Canadà i Mèxic. Un dia d'aquests he d'anar a l'ambaixada d'Andorra i així veure la seu de les Nacions Unides. Estaria bé.

Fins ara us he dit com he conegut l'Andreu, però l'Andreu no és l'ambaixador. Una setmana després de tornar, ens truquem per quedar i m'apunto a sortir de festa amb ell i el Sr ambaixador. Resulta que el lloc que han triat per a sortir és al costat de casa meva! (això em sembla que demostra que estic en un lloc ben interessant). Anem a sopar doncs i després venen uns amics seus i un amic meu de Nova York que t'ambé s'afegeix i anem tots a un pub musical. La veritat és que va ser divertit.

No se si això ha apagat prou la vostra curiositat, espero que una mica sí.

Per altra banda, pels que no ho sabíeu m'he apuntat a un Master en Teologia en anglès i ara estic aprenent grec per llegir l'evangeli en la llengua original. M'he comprar un munt de llibres de grec (mes de set) així que la cosa va amb sèrio. Un detall, si us heu fixat en un lateral del bloc on diu "la bona notícia del dia" hi apareixen unes lletres rares. Es tracta cada dia, d'uns versets diferents del Nou Testament en grec. Podeu clicar i us porta a una pàgina on pots trobar-los tots.

Bé, una abraçada,
Marc

En defensa de Rowan Williams

2008-02-09T14:38:00.000-06:00

Haureu sentit el regombori que ultimament s'ha creat a partir de la conferencia sobre dret civil i religiós que va fer l'Arquebisbe de Canterbury, Rowan Williams. Certament, cada dia és més increible la capacitat de la premsa per crear malentesos i titulars inapropiats, la qual capacitat és - segons Benjamin Myers, de qui copio el segon paragraf d'aquest post- només comparable a l'espectacular ignorància dels polítics sobre jurisprudència. Resumint, millor que abans de criticar algú us llegiu el que realment ha dit! Podeu trobar la conferncia de Williams aqui Està amb un anglès molt complicat. Us recomano però moltissim una explicació de la seva confereència:
aquí. També està amb anglès no elemental però bastant més fàcil d'entendre les idees.

"Honestament, crec que el gran problema de l'Arquebisbe es simplement que és molt mes llest [i cultivat] que qualsevol altra persona de l'Esglesia, i obviament, infinitament més llest que els pobrets dels mitjans de comunicació, els quals no tenen i la més mínima idea del que de fet esta parlant. El resultat és aquest colpidor espectacle de malentesos. La conferencia de Rowan Williams es densa, completament informada, amb molts matisos per reflexionar (preparada per una audiència de juristes i advocats) i parla sobre la complexa relació entre la llei, la ciutadania i la identitat religiosa de les comunitats."

He llegit la conferència i l'he trobat molt interessant. De fet Rowans segurament és un dels grans intel.lectuals i teòlegs d'avui en dia. Però és clar, pensar no està de moda últimament, sobretot perquè es més dificil i menys divertit que fer un linxament o fer-se el indignat moralment.

Una abraçada,
Marc

Eleccions 2008

2008-02-01T18:05:00.000-06:00

Us envio una abraçada a tots i totes. Ja sabeu que aqui a Estats Units d'Amèrica les eleccions primàries pels candidats a presentar-se per president del pais estan molt interessants. Obama o Clinton? Suposo que es decidirà el dimarts que vé, el superdimarts on molts estats escullen els seus delegats, que al seu torn escolliran els candidats a les eleccions. Em sembla que el dimarts miraré d'acompanyar un noi que conec que anira a votar a les primaries, la idea es veure tot el sarau "in situ".

Avui però us vull parlar de les eleccions 2008 a ESPANYA. Jo sempre he pensat que votar a part de ser un dret és un deure moral. Per això havia pensat apuntar-me a l'embaixada espanyola a New York i així participar en aquestes eleccions. Doncs, no podre votar perquè el termini per apuntar-se ja ha passat !!!! Resulta que el termini s'acabava al 1 de gener i jo vaig deixar per quan tornes a New York l'apuntarme a l'embaixada. Greu error! Em sembla que això és un punt més a favor de considerar la mandra un pecat capital, perquè és la mandra el que fa que aplaci dia rere dia el anar a visitar l'embaixador.

Per cert, sabeu que vaig coneixer i sortir de festa amb l'embaixador d'Andorra?. Doncs sí!, però això serà una altra història, que potser us explicaré si algu es digna a fer algun comentri al blog, que fa molts posts que ningú apareix per aqui. Ja se que llegiu el blog, però es trist veure zero comentaris. Si no us agrada el tema us dono permís per fer un comentari proposant un tema i així ja tinc una idea de que parlar. Apa siau.

S'accepten receptes

2008-01-24T22:11:00.001-06:00

Hola,
fa uns dies vaig fer un coc farcit de xocolata, justament el que veieu a la pantalla. Estava boníssim!. La veritat és que és un plaer tenir un forn a casa que un pugui fer servir. Quan vivia a Barcelona el forn estava espatllat i mai podia fer pastissos!, ara però que tinc un forn i ha començat l'hivern es temps per a utilitzar-lo. Així que ja ho sabeu, si em voleu enviar receptes..., aqui s'accepta de tot, qui sap si el proxim pastis que sortirà al blog serà el vostre?. Ànims i fins aviat.

Grup de joves, un do de Déu.

2008-01-19T00:10:00.000-06:00

Mireu quina meravella, aqui a New York tinc la oportunitat de servir a la parroquia portant un grup de joves. Ja us aniré informant com va, de moment aquest diumenge tinc "reunió de pares".

Any nou, vida nova.

2008-01-11T16:02:00.000-06:00

Hola companys i companyes, amics i amigues, amants, coneguts i altres. Després d'unes vacances a terres catalanes torno a engegar aquest blog. Pels pocs comentaris que tenia, no em quedava clar si el miràveu gaire, aquest blog. Però un cop a Barcelona, parlant amb vosaltres vaig veure que sí. Així que de moment continuarà viu.

Avui us poso dues fotos de la festa de cap d'any on vaig anar. Surto jo i el Xavi, el meu germà (està guapo amb corbata eh?).
La festa va estar molt bé i també van venir els meus amics de la universitat. La festa de cap d'any l'organitzava el JASS, Joves Arxiprestals Sensibles amb el Sud (?), que és un nom horrible per substituir el Grup de Tercer i Quart Món Arxiprestal (doncs tercer i quart món, amb raó, ja no sona bé). Després de tot aquest rotllo espero que algu del JASS m'escrigui aclarint realment que volen dir les sigles.

Any nou, vida nova, diuen, així que he pensat que estaria d'allò més be recollir quins nous propòsits teniu per aquest any ( i si no en teniu cap sempre us en podeu inventar un ). Us diria que al millor o més original proposit li envio una ampolla de cava per correu però em sembla que us haureu de conformar amb el títol del millor participant del blog.

Respecte a mi, aquests mesos que venen em proposo avancar en la investigació, que fins ara ha anat molt a poc a poc, i fer un grupet d'amistats en aquesta ciutat tant cosmopolita.

Una abraçada,
Marc

Happy Hanukkah

2007-12-09T14:34:00.001-06:00

Ja fa uns dies que ha començat Hanukka la festa jueva que celebera la (re)consegració de l'altar del temple de Jerusalem, després de ser recuperat. Curiosament aquesta història no es troba ni al Talmud ni a la Torah, sinó a la Bíblia cristiana. Només heu d'anar al llibre dels Macabeus i allà trobareu la narració dels fets.

La festa dura 8 dies, que són els que va estar encès la Menorah (aquest canelobre que veieu). El miracle que diuen que va passar és que només tenien oli per un dia i en va durar 8. Si voleu més informació i un video curt i entretingut podeu anar a http://www.history.com/minisites/hanukkah/
Marc

La primera nevada

2007-12-05T22:35:00.001-06:00

Diumenge va nevar a New York. La primera nevada de la temporada. Bonica, esperada i va deixar la ciutat blanca durant tot el dia. Em va agrada que nevés. Suposo que d'aqui uns mesos estare cansat del fred i de la neu pero de moment encara fa gracia, sobretot si ho veus des de la finestra. Us poso també una segona foto, perquè vaig caçar un animaló. Si ho mireu bé veureu que és un esquirol.

Downstairs with Chist of Hurtado's Hall

2007-11-28T10:09:00.000-06:00

MY EXPERIENCE DOWNTAIRS WITH CHRIST OF THE HURTADO’S HALL.

One of my adventures at St Francis Xavier Church. A church which has a subkitchen to feed about 600-700 poor people each Sunday. For thanksgiving they organized a meal and also delivered food to an amazingly number of homes.

-------

Thanksgiving. I overslept and woke up too late for the morning mass, but decided to go to the parish anyway because I was strongly determined to help and join the thanksgiving meal at Hurtado’s Hall. It was not that being new at New York I had nowhere else to go, which was actually true, but a very meditated and conscious decision, which I made with the very intention of starting to move again towards God, towards placing me a little near to His Kingdom. In fact, for years, scouting had been the very place in which I experienced the loving God, a place in which people learn to care one about another, a place where sometimes the-heaven-to- come appeared at ease at my eyes, a tremendous gift certainly. But now, in New York I started to feel more like the city, self-centered, and unworried about others, and I wanted to change this.

I arrived at maximum speed to the St Francis Xavier Church parish entrance, where I was kindly block by the young door man. There were apparently too many people already helping, so I was not allowed to enter the Hall. However if I like, I could wait with the poor people outside and come inside with them for lunch. What?!? !?##! !?##!
I got shocked, obviously. Had I been one of his friends, or even someone known to him, this would not happen to me! But I was a stranger. And also, if there were too many people inside, why not a bunch of them were also waiting (or lining) outside! Aha! Good question! I got a little angry, probably angry would not be the word, but upset. Upset to be putted in the situation of choosing between going home, waiting with the poor as if I had no money to pay a nice meal, or trying to slide myself to Hurtado’s Hall from the 16th street gate. At the end I surrender grudgingly to what I believe that was the will of God for that moment. I joined the line outside. In fact, this was something that I was both fearing and willing, something that I had been worrying, talking and dueling with God all the morning since I woke up and hurried up to the subway. I surrender, and I was happy to be talking with people in the line, but also uneasy because I didn’t want just to come into and sit down as a homeless people.

The door opened and we were allowed to enter to the Hall. Very fortunately I immediately found Father Joe. He took the opportunity to ask about how we are doing and building the young adults group and I took the opportunity to let him introduce me to Mary, one of the people in charge of the Hurtado’s Hall. I jump the gap and now I was aligned nor with the poor people but with the parishoners. However I didn’t like it neither. Parishoners wear labels with their names, and gloves, and serve people in the tables, who were also not supposed to stand up. I even saw myself saying truly and genuinely –sir and -madam several times when I was serving some of the meals. It was actually nice. It was, as someone point me out, like a restaurant. Poor people who don’t go to restaurants being served as if they were in one. Served by rich people who do go to restaurants. Don’t you see the gap? The ennormous gap. By putting labels with names, by being the waiters and waitress we place ourselfs in a superior dignity, a superior category. Even if we don’t intend to do so, even while we are serving, we are creating differences. But in the Kindom of God there are NO such differences. The table of our God is not a restaurant! The table of our God is a feast, a great great feast, with everyone being equally.
Why don’t we all just wear our name’s label, why don’t we all sit and start eating together? Why don’t we all prepare the tables, serve the cakes, and so on? I know that our word is not the heaven, but I wish we go in this direction.

In a divided word, Jesus is with the poorest side. I know this, and at the Hurtado Hall I wished to be with them. This is where Jesus will preferentially be. I said preferentially, because He could be found in everyone. But this poor people were there a truly image of the crucified and beloved Jesus. The crucified because He, who was of divine nature, equal to God, emptied himself taking the form of a slave; he humbled himself and become obedient to the point of death (Ph 2.6-8). And since then our eyes are open to recognize Christ in the ones that cannot speak aloud, the ones that suffer the rejection of the word, the ones that have to line up waiting for someone to tell them when and what to eat. They are also a truly image of the beloved Jesus, the Son, who receives everything from the Father and does His will. I have too much to learn from him yet! I have to keep learning to be loved, and let the people serve me and love me in their way, not as I may wish, but as God whishes. I know that this can be learned from people who are poor in spirit, being many of them poor in wealth also, since being poor seems to put you in a situation of accepting or rejecting being loved regardless of you merit, with nothing to give back. I guess that’s why sometimes I can see Jesus the beloved Son in the poor people.

So I was there, wishing to be with the poor, but with my human weakness not allowing me to do so until the end of the meal, when parishoners started to eat. Some of them standing up or in alone places. Others might had gone home or I didn’t see them. I was looking very doubtfully where to sit, until Mary suggested me to join the nearest table. I went, and ask them if I could join them. They said no, but fortunately this was a joke. So, I sat there, I ask their names: Loria, Ellis, Barbara, and have a nice talk and enjoyed the moment. We were sisters and brothers eating at the same table. Now I have three more names in my extended family. I hope to remember to pray for them and consider seriously to volunteer regularly to the Hurtado’s Hall.

----

PS. I remember now a very nice image that, I think, Oriol Xirinacs, a priest that worked a lot with poor people, once wrote. He hoped that, were he be at the doors of heaven, the poor people, who would be lined up there to enter, might slide him in their line, so he can enter as well, disguised between them. Very nice image. I would like that this could be some day applied to me.

La flauta magica

2007-11-23T14:01:00.000-06:00

Sabieu que mai havia anat a l'òpera? Doncs aqui a New York em vaig estrenar amb La flauta màgica. Vaig anar dos hores abans a la taquilla i vaig aconseguir (justet, pero aconseguit!) un tiquet a platea per $20. La funció em a agradar bastant i sobretot el que vaig trobar molt molt interessant va ser els "efectes especials", vull dir tot d'animals grossos i petits que es movien per l'essenari, moguts per assistents vestits de negre. Perfecte, amazing!. Una escenografia sorprenenet. Per celebrar l'estreno, em vaig conviadar a mi mateix a una copa de cava "caríssima" al entreacte, pero em vaig voler donar aquest gust.

Apendre a celebrar

2007-11-11T19:35:00.000-06:00

Aquest estiu vaig tenir la sort de compartir uns dies dels campaments dels Pioners i Caravel.les, PiC's, de l'agrupament escolta i guia Gregal. Aqui dalt teniu una foto d'un moment impressionant, encara que no l'únic, dels campaments. Dic impressionant en el sentit de que que queda imprès a la memòria. Aquí els nois i noies donaven gràcies amb les seves pròpies paraules pel que havien viscut durant aquests campaments i durant el curs. Cantàven de memòria ( i a capel.la ! ) una cançó escrita per ells. El public erem els caps. La veritat es que estava molt ben afinada i arribava al cor. '' somriure..." " no us oblirarem mai...'' Jo recordo haver fet una pregària en silenci, en aquells moments.

Sovint, a mi em sembla, hi ha molta confusió quan es parla de l'educació en la vessant espiritual de la persona. Alguns pensen que es reflexionar, altres que son valors, a mi em sembla pero que l'opcio per treballar l'espiritualitat-fe-transcendencia va més enllà de tot això, arribant al cor del que es fonamental i orienta la persona, allò que ens relaciona amb el misteri i ens fa anar més endins, i sobretot més enllà de nosaltres mateixos. Oberts a un misteri positiu que s'amaga sovint al fons de la vida (bla bla bla.... i que els cristians anomem...). Millor que no m'enrotlli ara, i vagi al punt essencial: la capacitat de celebrear. La capacitat de celebrar el que hem viscut i rebut gratuitament, com els campaments, ems sembla un dels punts essencials en l'educació espiritual, i vés per on, més o menys atzarosament ens en sortim a fer-ho. Créixer en la gratuïtat es creixer en espirtualitat, i és una font i una oportunitat per anar mes enlla de nosaltres. Ara només caldria ser-ne una mica més conscients i anar-ne aprofundint de mica en mica. Pero bueno, això es un desig d'un que està a milles i milles de distància ;-)

Marc

Necessites un Miracle? Vols ser Milionari?. Trucan's!

2007-11-03T17:47:00.000-05:00

A la tele, els diumenges:
Estas passant per moments dificils, necessites diners, o salut, o un miracle? Trucan's. Deu no respon a les teves necessitats o preocupacions sino a la teva fe. Nosaltres no podem canviar les teves necessitats pero si la teva fe. Trucan's. Planta la teva llavor donan't uns quants diners. A veure aixequeu la ma els que us heu convertit en millonaris ( molts del public l'aixequen). Veus, si tens fe deu esta del teu favor. Nosaltres no podem canviar les teves necesitats, si has de pagar factures, hipoteques, el metge. Deu, no respon a les teves necesitats perque el que ell vol es que tinguis fe. Esta molt clar, si tens fe, Deu estara amb tu i tindras prosperitat. Nosaltres podem canviar la teva fe. Necesites un miracle, trucan's. Mentre el predicador parla, molt mes convincient que aquestes paraules, a sota la pantalla apareixen unes linies que rapidament diuen que els miracles son un do de Deu i que no els poden garantir encara que truquis.

A vegades en terres catalanes, mes sovint del que sembla, em trobo gent que, segurament cansada d'un catolicisme malentes, agobiant, i poc vivificant, anuncia a cegues les virtuts dels protestants. "Veus, en canvi els evangelics, tot aixo no ho han de patir". Dons, com podeu veure, d'evangelics reformats (i de protestants) n'hi ha de moltes classes. Alguns, mes nombrosos del que jo primer pensava, es dediquen a la publicitat escombraria que acabeu de llegir.

Marc

Beethoven at CarnegieHall

2007-10-28T14:55:00.000-05:00

Dimecres vaig anar a veure, o millor dit escoltar unes sonates de Beethoven al CarnegieHall de New York. Com a prova us mostro una foto. Al fons es veu el piano des d'on tocava Andras Schiff. La veritat es que Beethoven no es facil d'escoltar, no es com Chopin que que treu els sons naturals del piano, sino el que vol fer es utilitzar el piano per expressar tot de sentiments interiors canviants. No hi ha variacions del mateix tema sino sempre anar mes enlla, i encara mes. O aixo es el que em sembla. Al final Andras va fer un bis molt llarg i ens va tocar Bach, la qual cosa vaig agrair, sino despres de tant Beethoven un acava estressat. Marc

Halloween is coming

2007-10-23T09:58:00.000-05:00

Hola, ja s'acosta Halloween i aqui les parades i botigues amb decoracio corresponent ja comencen a ser el pa de cada dia. Fa dos anys quan estava per aqui en aquestes dates vaig anar a una festa de disfresses. Aquest any suposo que alguna o altra festa caura. La pregunta es de que em disfrasso? Havia pensat en fer-me jo la disfressa (molt catala aixo), pero aixo es el que vaig fer el 2005 i no em vaig sentir molt comode. Aixi que he anat de botigues mirant disfresses, que si monsters, mes monsters, que si cacafantasmes, que si pirates del carib, que si metge xalat, que si matrix, que si fantasma, que si starwars, etc etc. Em sembla que he trobat una que m'agrada pel preu standard de $50 (taxes not included). Si al final me la compro ja us l'ensenyare. M'entre deixo que us imagineu de que em disfresso, o que aporteu idees als comentaris. See you. Marc

Teach for America

2007-10-14T21:03:00.001-05:00

Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de coneixer un coordinador i professor de l'associacio TeachForAmerica. Es una associacio que vol donar bones oportunitats escolars a tots els estudiants d'aquest pais. El que fan es enviar exel.lents professors a les escoles amb pitjors notes i aixi miren d'equilibrar el sistema. Al professor el paga l'institut o el districte pero l'associacio dona suport al professor i formacio. Per entrar s'ha d'estar motivat i demostrar capacitat de lideratge i d'ensenyar. Per entrar a l'associacio s'ha de passar una serie d'entrevistes i lo bo es que no hi ha un nombre limitat de places per cada any, sino que un competeix "contra ell mateix" i senzillament ha de passar els requisits establerts, que suposo que ja son prous. Molt interessant el tema, i el xicot que vaig em va semblar molt amable i amb el cap molt ben posat. Es maco a mes veure que hi ha gent que vol el millor pel seu pais i troba una manera de ferho. Si voleu mes informacio podeu anar a la seva pagina web.

St Francis-Xavier Church

2007-10-08T18:13:00.000-05:00

St Francis-Xavier es una parroquia especial. És una parròquia on els laics tenen un gran protagonisme, són els que pensen i lideren els projectes que es duen a terme. Ho anomenen 'laic-driven parish'. Aquest estil especial es nota ja al començament de la missa, on d'acord amb una assamblea general de fa uns quants anys, es comença saludant els veïns que seuen al costat. Aquest any toca renovar el consell pastoral i el proces de 'seleccio' sera obert a tota la comunitat que es reunira en moments de pregaria i decisió. Tothom es benvigut a dir la seva en el procés de construcció del consel pastoral i de quina parroquia volem. Hi ha varis projectes i grups en marxa en aquesta parroquia. Un dels que em semblen més important és un menjador social els diumenges. Just després de missa una linia de pobres s'aplega per a menjar al soterrani de l'esglesia. Això ja es una de les coses que em va impressionar quan vaig coneixer al parroquia ara fa dos anys. Una altra cosa es la seva capacitat d'inclusió. Hi ha un grup de gays i lesbianes (mes grans de 40 ) que s'hi reuneixen regularment. Per molts parroquians, que existexii aquest grup es un signe de l'obertura i la catolicitat d'aquesta comunitat. Altres grups son mes irregulars. És el grup de joves adults, que cada any es reconstituteix segons com vagin sorgint les coses. Aquest diumenge ens hem trobat tres joves (tots nous a la parroquia) i el rector i fent un pica pica molt agradable hem començat aquest nou curs. El rector (que m'ha confessat que s'havia posat les piles després de que jo parlés amb ell fa dos setmanes, queixant-me de que anunciaven reunions inexistens) ja no apareixerà mes i ara ens toca a nosaltres tres i a una altra noia que venia l'any passat de recomençar el grup, definir els objectius etc... En el grup es pot engloblar tranquilament l'aspecte social (anar a sopar despres de missa etc...), l'aspecte catequètic de debatre temes, estudis d'evangeli, recesos (fins i tot podem demanar ponents que vinguin), i l'aspecte de servei, si com a grup ens motivem a fer algo especial. Havent estat en aquesta parroquia dos mesos ara fa dos anys, on la primera reunio erem tres i a la segona 7; i tenint en compte que l'any passat van arribar a ser bastants en aquest grup (es veu que omplien una sala considerable), tinc la sensacio que podem arribar a ser com a mínim deu tranquilament (o potser fins i tot 20!). De totes maneres, per sentir-se en comunitat amb sis o set ja em semblaria suficient.

La missa en aquesta parroquia està molt bé. Hi ha gent de totes les edats, i molts adults entre vint-i-cinc i quaranta cinc anys, la qual cosa seria molt rara per una parroquia espanyola. A cada missa hi ha música en directe, al migdia hi ha el cor, i a les altres acompanyament amb piano i violoncel. Que la musica sigui exepcional ajuda enormement a la pregària, o com a mínim és el que em passa a mi. La musica doncs fa honor a un lema que tenien abans que era algo com elevar l'espiritualitat a traves de la musica. Una cosa ben curiosa pasa a l'hora de la comunió, no sé si és per a recordar o no que els primers seràn els últims i els últims seràn els primers, però el fet es que ssón els de les últimes files que combreguen primer i els de les primeres que combreguen els últims. Què bo no?. I a més, es pot combregar amb el PA i el VI. No com passa sovint a Barcelona on després d'anunciar que Jesús digué " veveu-ne tots que aquesta és la meva sang entregada per a vosaltres en remissió dels pecats " el capellà es veu tot el vi, faltant greument un manament de nostre Senyor Jesucrist, només uns segons de pronunciar-ho. La missa s'acaba amb un aplaudiment, que en l'actualitat és la forma natural de mostrar que un hi ha estat a gust.

Be, avui ha estat un blog prou llarg. I will keep you posted. Marc

Union Square

2007-09-30T18:17:00.000-05:00

Els dissabtes a Union Square fan mercat. M'agrada passejar-hi. Hi compro la llet, els ous, fruita, mongetes pastanages, fins i tot les flors que veieu sobre la meva taula, son del mercat dels dissabtes. El mercat esta be perque venen agricultors i ramaders de la contrada a vendre-hi. Aixi la llet es fresca i la compres en pots de vidre retornables, els ous tambe son de les granjes properes. Vas passejant i et trobes de cop una parada amb tot de naps, pastanagues i tota classe de tubercles, a un dolar el feix. O apareixes al costat d'una tenda que avui tenen tot pressecs, caixes i caixes de pressecs o peres. Tambe hi ha els que venen julivert, orenga i tot un munt d'especies fresques... L'unic problema del mercat es que s'hi ha d'anar ben d'hora sino comenca a haver-hi massa gent.

Diumenge a Union Square hi ha tot de paradetes de quadres: molts amb fotos o pintures de New York i d'altres mes abstractes. M'hi passejo quan vaig cap a missa. Hi ha tambe tot de persones amb taules d'escacs esperant que t'apuntis per a una partida. I, com no, algunes persones fent la seva performance a veure si guanyen una mica de diners. Pots seure a les escales amb tota la gent que se'ls mira.

Aixi es Union Square a finals de setembre. Despres vindra el fred i la neu, i tots els que passegem per alla segurament ens quedarem a casa.

Marc
PD1 Aquest post no te accents perque escric amb el teclat america, sorry.
PD2 Aprofito per donar les gracies per tots els comentaris que aneu fent al blog. Thank you.

New York, tres setmanes

2007-09-25T20:01:00.000-05:00

Fa tres setmanes que sóc a New York i encara no em trobo completament instal.lat. He de fer papers sobre l'assegurança mèdica, demanar targeta de credit al banc, insal.lar el nou ordinador de la feina, més papers, posar internet a casa, etc etc Sembla com si en aquestes tres setmanes no hagués fet res d'investigació. I com que més o menys es veritat, em trobo cada cop amb més (auto) pressió psicològica per començar a fer calculs i que almenys es vegi un treball "in progress".La situació però tampoc és tant greu, tenint en compte que dissabte vaig venir a la faina amb el jefe i vam estar treballant més de quatre hores, però bueno.

Diumenge vaig anar al IKEA i vaig comprar una taula i quatre cadires (dos plegables que les tinc guardades a l'armari).Portar des de l'IKEA amb bus i després amb taxi els paquets va ser tota una aventura. Un cop a Manhattan (l'IKEA es a New Jersey, un altre estat) no aconseguia parar cap taxi. I un cop aconseguit gràcies a un paio negre que em va ajudar a canvi d'uns quants dolars, els paquets no cabien al maleter! Al final vam posar el paquet principal als seients de darrere i jo vaig anar al davant. Muntar la taula m'ha costat dos dies, perquè primer tenia un tornavis petit i costava massa cargolar els claus. Bé, aqui teniu una foto de la taula, que a més s'amplia i caben 6 persones per quan em vingeu a veure!

Finalment, aprofito per agraïr-vos els vostres comentaris al blog. Tots m'han fet molta il·lusió.

Marc

El risc de sentir-se sol

2007-09-17T17:25:00.000-05:00

Quan un se'n ha anat cap a terres llunyanes, i deixa a Catalunya un munt de persones estimades ( i tu, si estàs llegint el blog, molt segurament ets una d'aquestes), córre el risc de sentir-se sol, de trobar a faltar la llar, la família, els amics, els amants... Fins ara, però, la cosa ha anat molt bé. Molt millor que quan vaig estar a Oxford o a New York la primera vegada. La veritat és que he tingut una molt bona acollida, i, entre compres, documents a omplir, seminaris varis i sopars amb la gent del departament, no he tingut gaire temps per posar-me nostàlgic, només alguns moments de tant en tant, que suposo que són normals. Potser és que fa pocs dies que he arribat i encara no m'he adonat de la magnitud del canvi.

També hi ha una altre tipus de soledat més existencial. Una soledat que prové de la vida nòmada que tenim els investigadors. N'hi ha tants sense parella per aquesta causa! :( Fins i tot aqui al departament he sentit gent que diu que no te amics permanents. Això últim però, vist pels mails que rebo, sembla que de moment a mi no em passa.

Bé, una abraçada a tots i a totes,
Marc

New York, primers dies

2007-09-07T16:03:00.000-05:00

És setembre, la temperatura és agradable, la gent passeja pels carrers, i jo estic al centre de Manhattan. En general estic d'un humor exel.lent, i cada dia vaig a menjar a un lloc diferent: coreà, indi, paquistanès, italià, mexicà, B&Q americà, sandwhich, falafel, sushi... Encara que només sigui pel menjar New York m'encanta. Crec que aquest pot ser el començament d'una gran aventura. O millor, es una altra etapa de les moltes (totes) fantàstiques i genials de la meva vida.

Aqui us poso unes fotos del meu estudi, que està a dos blocs comptats del despatx de la feina. El primer dia, quan vaig entrar estava bastant brut, però després d'una neteja i de posar-hi un llit, una taula, una tele, una cadira i una alfombreta (tot gentilesa i regal del meu jefe de la feina) queda molt mes acollidor. Em sembla que a les fotos es veu més gran del que realment és, però en tot cas això ja ho descobrireu quan vingueu a visitar-me :-)

Dissabte vaig anar a comprar menjar, i ahir, després de missa, vaig anar a comprar estris de cuina: paella, gots, coberts..., aixi que ara ja puc començar a sentir-me com a casa. Per cert, la missa està bastant bé aqui, sobretot m'agraden els cants i el combregar amb el pa i el vi.

Com a cosa negativa us diré que el water no parava de rajar i vaig haver de cridar un tècnic per arreglar-ho. De fet en van venir tres fins que van decidir canviar l'aparell que controla el flux de l'aigua. També com a negatiu, la burocracia administrativa: m'he de fer un numero de la seguretat social per poder firmar el contracte i resulta que encara no apareixo als ordinadors de l'estat! I pot tardar setmanes! Bé, ja veurem com acaba.

I per ultim, només dir-vos que avui m'he estrenat fent un seminari aqui a la universitat. M'ho va demanar dijous la jefa del meu jefe, i és clar, no li vaig poder dir que no. Ha anat bastant bé tot i que algunes preguntes no les he pogut respondre. Tot i així estic molt content perquè l'exposició ha estat ben feta i semblaven tots molt interssats.

Bé, fins aquí les notícies de ny,

Marc

Cavalls del Vent

2007-08-27T11:15:00.001-05:00

La Cavalls del vent és una excursioneta al Cadi, una travessa, que hem anat a fer amb el Xavi a finals d'Agost. El temps ha estat variat: núvols, boira, pluja i sol. Hem caminat bastant i fins i tot hem aconseguit muntar una festa disco en un refugi. Tot això us ho dic perquè us animeu a anar-hi. Si ho feu però, recordeu de portar poc pes, no com nosaltres, que segurament ens sobrava mitja motxilla. Apa, siau.

Marc

Benedicció

2007-08-16T03:34:00.000-05:00

trobaràs la llum
entre les arrels del temps.
et buscaràs al cor
de les paraules
i et trobaràs
dins del darrer revolt
de la teua ànima.
la terra per a tu
estendrà l'ordre infinit
dels seus camins.
seguiràs els camins de l'ombra
i de la mar.
trobaràs el temps on naix la terra,
on moren els somnis.
miraràs l'horitzó
i a les mans et floriran els dubtes.
seràs gran i et faràs petit
quan caiga la nit.
els crepuscles per tu
cantaran amb la veu fonda
dels volcans.
sentiràs la solitud del cel
i l'alè de la terra.
sentiràs el silenci del cel
al cor de l'home.
sentiràs la llum del cel
al cor de l'home.
sentiràs l'aigua profunda
del cel al cor de l'home.

Aquest poema titulat benedicció es d'Anna Montero, una poeta que recorda Rosa Leveroni.

Grotte du Canigo

2007-08-14T06:01:00.000-05:00

Hola Amics,

A vegades un vol pujar amunt amunt i acaba avall avall. Això es el que ens va passar fa dos dissabtes quan ens vam llevar ben d'hora per anar a pujar el Canigó. Vam sortir a les 6 del matí de Barcelona i arribarem als peus del Massis cap a les 10h, però llavors començava a ploure. Ens vam fer doncs la foto de rigor i enlloc d'anar amunt vam anar avall a visitar unes estupendes grutes subterrànies que podeu veure a la foto. Finalment, per acabar el vitage vam dinar d'allò més bé en un restaurant a Ventolà. Moralina: encara que no puguis fer el que havies previst, disfruta igualment del viatge.

Marc
PD. Bernat, gràcies per les fotos.

El meu primer blog

2007-08-05T12:14:00.000-05:00

Hola,

Finalment m'he decidit a publicar un blog - potser en català s'hauria de dir quadern de bitàcora ? - perque em sembla que aquesta pot ser la forma més interessant i operativa de mantenir informats els amics, família i col·legues sobre que vaig vivint i fent. Ja veurem quan durarà. Bé doncs, fins aviat.

Marc